Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 96 La LRBRL dibuixa, en el capítol I del títol V, el règim bàsic de funcionament de les entitats locals (articles 46 a 54). Aquesta normativa, considerada bàsica, la desenvolupen el TRLMC, en el capítol I del títol IX (articles 97 a 114), i el Reglament d’organització i funcionament dels ens locals, aprovat mitjançant el ROF. A Catalunya també s’ha de tenir en compte la Llei 26/2010, de procediment administratiu de les Administra- cions públiques de Catalunya, LPAAC. La disposició addicional segona de la LPAAC determina la inaplicació d’aquests preceptes al ple i a la comis- sió de govern, i l’article 13.1 LPAAC remet, amb caràcter preferent, “pel que fa a la composició, les funcions i el funcionament” dels òrgans col·legiats, a les normes específiques que els creen o els regulen. La producció de resolucions per part dels òrgans unipersonals dels ens locals (l’alcalde, el president, el regidor o el diputat delegat) és més simple, en la mesura que només expressa la voluntat d’un únic titular de l’òrgan administratiu i de govern, ja que, amb caràcter general, d’acord amb la LPAC, s’ha d’ajustar a la forma escrita. D’altra banda, el règim de funcionament intern de les entitats locals és un dels principals continguts del reglament orgànic propi de cada corporació, l’àmbit material en què es manifesta la potestat reglamentària originària de les entitats locals. Si una corporació aprova un reglament orgànic en aquesta matèria, desplaça el contingut material del ROF. Règim de sessions i acords dels òrgans col·legiats en els municipis de règim comú Els òrgans col·legiats són aquells el titular dels quals és un col·legi, és a dir, un conjunt de persones físiques en què les diferents voluntats es fusionen en una voluntat superior, que és anomenada “voluntat col·legial”. El ple La naturalesa col·legiada i el caràcter essencialment democràtic de l’òrgan suprem del govern i l’administra- ció municipals, el ple, confereixen una especial importància al principi de col·legialitat: convocatòria, quòrum d’assistència o de constitució, i quòrum de votació. També el dret positiu en destaca la importància, fins al punt que un dels motius de nul·litat de ple dret dels actes administratius el constitueix el fet que hagin estat dictats prescindint de les regles que regulen la for- mació de la voluntat dels òrgans col·legiats. a. Classes de sessions L’article 46 LRBRL diu: “Els òrgans col·legiats de les entitats locals funcionen en règim de sessions ordi- nàries, de periodicitat preestablerta, i extraordinàries, que, a més, poden ser urgents.” Així, segons la seva periodicitat, les sessions del ple poden ser de tres tipus: • Sessions ordinàries. Són les sessions que s’esdevenen amb una periodicitat preestablerta, per acord del ple en la sessió que, amb aquesta finalitat, ha de convocar l’alcalde dins els trenta dies següents a la constitució de la nova corporació (article 78 ROF). L’article 46.2 LRBRL estableix que el ple realitza sessió ordinària en els ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants i en les diputacions provincials almenys una vegada al mes; en els de 5.001 a 20.000, almenys una vegada cada dos mesos, i en els de menys de 5.000 habitants, almenys una vegada cada tres mesos. Entre la convocatòria i la realització de la sessió han de transcórrer almenys dos dies hàbils, comptats a partir de la notificació de la convocatòria.