Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 115 En aquesta certificació hi han de constar les condicions i els terminis per a l’edificació a què queda obligat l’adquirent, en qualitat de resolutoris. Patrimonis públics de sòl (PPS) Els patrimonis públics de sòl, des de la perspectiva estatal, són una institució jurídica amb un doble vessant: d’una banda, una institució que respon a la planificació general de l’activitat econòmica, és a dir, un instru- ment d’intervenció estatal, d’acord amb l’article 149.1.13 CE, i, de l’altra, una institució urbanística amb un contingut que ha de ser fixat per les corresponents legislacions autonòmiques en la matèria. El capítol II del títol VII TRLSRU regula els patrimonis públics de sòl, que engloben els patrimonis municipals, però també el patrimoni del qual siguin titulars les altres administracions que intervinguin en el sector del sòl, sempre que es tracti dels béns , els recursos i els drets que fixa la Llei. Les finalitats que el legislador atribueix als PPS són “regular el mercat de terrenys, obtenir reserves de sòl per a actuacions d’iniciativa pública i facilitar l’execució del planejament”. El contingut dels PPS no comprèn només terrenys, sinó també “els béns, els recursos i els drets que s’ad- quireixin en virtut del deure que correspon a l’Administració segons l’article 18.1.b, i els que li atribueixi la legislació urbanística autonòmica”. 2 . Els béns que constitueixen els PPS són un patrimoni separat, i els ingressos obtinguts mitjançant l’alienació dels terrenys que els integren o la substitució per diners a què es refereix la lletra b de l’apartat 1 de l’article 18 es destinaran a la conservació, l’administració i l’ampliació del mateix patrimoni, sempre que només es financin despeses de capital i no s’infringeixi la legislació que els sigui aplicable, o als usos propis de la seva destinació. La destinació d’aquests béns, recursos i drets es preveu en l’article 52 TRLSRU. És important observar la possibilitat d’assignar els ingressos provinents dels PPS a “usos propis de la seva destinació”, com la construcció d’habitatges subjectes a algun règim de protecció pública, o a altres usos d’interès social d’acord amb el que s’estipula en el TRLSRU: “finalitats urbanístiques o de protecció o millora d’espais naturals o dels béns immobles del patrimoni cultural o de caràcter socioeconòmic per atendre les necessitats que requereixi el caràcter integrat d’operacions de regeneració urbana”. Excepcionalment, els municipis que disposin d’un patrimoni públic del sòl el poden destinar a reduir el deute comercial i financer de l’ajuntament, sempre que es compleixin els requisits de l’article 52.5 TRLSRU La llei estatal no es pronuncia respecte al procediment d’alienació, transmissió o adjudicació, ja que és competència autonòmica, però sí que imposa una mesura econòmica intervencionista per garantir la funció social del dret de propietat. Així, estableix una limitació en el preu d’alienació dels patrimonis públics de sòl que hagin estat adquirits per una administració: no poden ser adjudicats, ni en aquesta transmissió ni en les successives, per un preu superior al valor màxim de repercussió del sòl sobre el tipus d’habitatge de què es tracti, de conformitat amb la seva legislació reguladora, que s’ha de fer constar en l’acte d’alienació o en l’expedient administratiu corresponent. Per tant, aquesta limitació de sòl no opera en relació amb qualsevol PPS, sinó únicament en relació amb els patrimonis adquirits per una administració en virtut del deure que imposa l’article 18.1.b, i només quan, a més, es tracti d’un sòl destinat a la construcció d’habitatges subjectes a algun tipus de protecció pública que permeti taxar-ne el preu màxim de venda o lloguer. 2 Vegeu, també, com a regulació catalana, la secció tercera del capítol III (“Patrimonis públics de sòl i habitatge”) del títol V (“Dels instruments de la política del sòl i l’habitatge”) TRLUC.