Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 118 • Habitualment, comporta contraprestacions o compromisos entre les parts atorgants. • Combina elements del dret administratiu i del dret privat. • La seva característica fonamental és l’interès públic. • S’atorga sens perjudici de les prerrogatives de l’Administració, si escau, d’interpretació i de modificació per raons d’interès públic ( ius variandi ). • Executivitat. Naturalesa jurídica dels convenis urbanístics La naturalesa jurídica del conveni urbanístic és determinada pel seu contingut, és a dir, depèn de què regula el conveni i de com ho regula. Aquests elements determinen, bàsicament, una de les següents fórmules: simples acords d’intencions, actes jurídics unilaterals o contractes administratius innominats. La naturalesa contractual del conveni urbanístic, a més de ser determinada per la reiterada apreciació juris- prudencial, ho és pel fet que les parts atorgants acorden contraprestacions o compromisos que han de dur a terme. I el seu caràcter administratiu és determinat pel fet que una de les parts és l’Administració pública, que té com a finalitat o funció administrar d’acord amb els interessos públics; de manera que la seva actuació, en el cas dels convenis urbanístics, no és procurar-se un bé o un servei a canvi d’un preu (contractes adminis- tratius típics d’obres i serveis). Així, administrar urbanísticament el territori, sigui planificant o bé gestionant, esdevé l’objecte del contracte administratiu. Classes Es poden distingir dues classes de convenis, els típics i els atípics. Els típics són els convenis reconeguts de forma expressa per una norma. El problema el poden plantejar els convenis atípics, és a dir, els que no han estat previstos en la normativa, que, en l’àmbit urbanístic, són la majoria. D’entre els convenis urbanístics atípics, la doctrina majoritària, la normativa de les CCAA i, darrerament, la jurisprudència del TS tendeixen a distingir dos grans grups: a. Convenis que tenen per objecte la gestió i l’execució del planejament en vigor Representen i es plantegen com un mitjà de col·laboració dels particulars amb l’Administració en la gestió i l’execució urbanístiques. En aquests convenis hi ha un concert entre l’Administració i el particular en què es pacta o regula la forma del compliment de les obligacions establertes dins el marc legislatiu urbanístic, amb un cert exercici de les potestats administratives, però sense elements discrecionals, ja que aquests convenis es limiten a resoldre una situació concreta en un marc legal determinat, que també atorga a les parts un ampli marge. La seva finalitat primordial és solucionar un problema determinat d’acord amb la normativa del planejament ja aprovada. De fet, en aquest tipus de convenis no hi ha en joc interessos públics urbanístics, sinó, exclusi- vament, interessos patrimonials de les parts. Els convenis urbanístics de gestió o execució no són, en essència, un sistema d’actuació o gestió urbanísti- ca, sinó un instrument que modula els sistemes típics previstos en les lleis d’urbanisme.