Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 121 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitució espanyola de 1978 - Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana - Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals - Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya - Decret 336/1988, pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya L’URBANISME A CATALUNYA La Generalitat de Catalunya comença a exercir competències d’urbanisme l’1 d’octubre de 1978, en virtut del Reial decret 1385/1978, de 23 de juny, de traspàs de les competències de l’Administració de l’Estat, en el marc d’una legislació urbanística preconstitucional, constituïda pel Text refós de la Llei sobre règim de sòl i ordenació urbana, aprovat pel Reial decret 1346/1976, del 9 d’abril, i pels reglaments que el desplegaven. L’Estatut d’Autonomia de 1979, en compliment del que disposa l’article 148 CE, va atorgar a la Generalitat competència exclusiva en matèria d’urbanisme, competència que manté en el vigent article 149.5 EAC 2006. En desplegament d’aquest marc competencial, al llarg dels anys s’ha aprovat un conjunt de lleis amb la fina- litat de configurar un ordenament jurídic urbanístic propi. La STC del 20 de març de 1997, davant l’actuació del legislador estatal, delimita l’abast de la competència estatal en matèria de règim jurídic del sòl, valoracions i expropiacions sobre la base de la competència exclu- siva de les comunitats autònomes en matèria urbanística. A partir de la doctrina fixada pel TC i de l’experiència acumulada al llarg dels anys, es va acabar dictant el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. En el seu desenvolupament, s’aprova el Decret 305/2006, de 18 de juliol, del Reglament de la Llei d’urbanis- me (RLUC). I, finalment, s’aprova la vigent normativa bàsica a Catalunya en matèria d’urbanisme, el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, TRLUC. L’articulació entre l’ordenació del territori i l’urbanisme Tot i que sovint es fan servir indistintament, els dos conceptes descriuen supòsits diferents, raó per la qual és convenient determinar en què difereixen l’ordenació del territori i l’urbanisme, i més si es té en compte que també presenten coincidències importants. L’ordenació del territori fa referència a les grans magnituds, a la provisió d’infraestructures bàsiques que han de configurar el desenvolupament d’un marc territorial regional en funció de les seves característiques. L’ur- banisme, en canvi, es refereix a una magnitud local, a un espai de convivència humana, i comporta una acció pública destinada a regular l’ús del sòl de forma directa, precisa i vinculant. La doctrina estatal està dividida al voltant de les concepcions d’ordenació del territori i de la seva articulació amb l’urbanisme: • Un primer grup considera que l’ordenació del territori ha sorgit com a evolució lògica de l’urbanisme, en haver-se superat definitivament el nivell local d’ordenació territorial i haver-se arribat a un nivell regional.