Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 122 • Un segon grup és integrat per les posicions doctrinals que troben un element diferenciador en l’ordenació del territori respecte a l’ordenació urbanística, un plus substancial o de fons, uns objectius diferents, una nova funció pública de l’ordenació de l’espai amb unes perspectives radicalment innovadores. • Un tercer grup considera que l’ordenació del territori és una funció pública global, integral, antropocèntrica i finalista, que té com a objecte la consecució d’una millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans, és a dir, de la formació social en general. En termes generals es diferencien en: Plans TERRITORIALS Plans URBANÍSTICS Àmbit Supramunicipal Municipal Competència Autonòmica Municipal Finalitat Coordinació Ordenació Destinació AAPP Ciutadans Incidència Mediata Immediata Legislació Llei 23/1983 Decret leg. 1/2010 En l’ordenació del territori hi ha dos punts clau: • La coordinació dels factors merament territorials o físics amb els econòmics i socials, l’harmonització de les actuacions dels diferents nivells de l’administració territorial i l’harmonització d’aquests nivells amb la iniciativa privada. • La planificació. El pla és la tècnica per excel·lència de l’ordenació territorial. La competència en matèria de planificació territorial ha estat desenvolupada per un gran nombre de lleis autonò- miques, totes les quals, en més o menys mesura, són fruit de la doctrina derivada de la STC 61/1997, que sembla considerar inadmissible qualsevol actuació estatal de planificació que condicioni la política territorial de les CCAA. Tot i així, si bé l’Estat no ha promulgat específicament una llei d’ordenació territorial, el TRLSRU conté criteris d’ordenació territorial. L’article 4 d’aquesta Llei estableix: “1. L’ordenació territorial i urbanística són funcions públiques no susceptibles de transacció que organitzen i defineixen l’ús del territori i del sòl d’acord amb l’interès general, i determinen les facultats i els deures del dret de propietat del sòl d’acord amb la seva destinació. Aquesta determinació no confereix el dret a exigir una indemnització, excepte en els casos que estableixen les lleis expressament. L’exercici de la potestat d’ordenació territorial i urbanística ha de ser motivat, amb expressió dels interessos generals als quals serveix. 2. La legislació sobre ordenació territorial i urbanística garanteix: a) La direcció i el control, per part de les Administracions públiques competents, del procés urbanístic en les fases d’ocupació, urbanització, construcció o edificació i utilització del sòl per part de qualsevol subjecte, públic i privat.