Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 125 L’article 59.3.a TRLUC disposa que entre la documentació que han de tenir els plans d’ordenació urbanística municipal hi ha d’haver el programa de participació ciutadana que l’ajuntament hagi aplicat al llarg del procés de formulació i de tramitació del pla. Aquest programa de participació ciutadana ha de contenir mesures i actuacions per facilitar la divulgació i la comprensió dels treballs de planejament, així com la formulació d’al· legacions, suggeriments o propostes alternatives. L’article 8.5 TRLUC regula la necessitat de garantir l’accés telemàtic al contingut íntegre dels instruments de planejament urbanístic vigents, així com la publicitat per mitjans telemàtics de les convocatòries d’informació pública en els procediments de planejament i de gestió. Jerarquia normativa Aquest principi es preveu en els articles 13 TRLUC i 4.2 RLUC i es basa en la jerarquia i la coherència entre plans i instruments. El planejament ha de ser coherent amb les determinacions dels plans territorials generals, parcials i sectori- als. En conseqüència, és jeràrquicament superior el planejament territorial sobre l’urbanístic, i, dins l’àmbit de l’urbanístic, el planejament general sobre el derivat. Les administracions amb competències urbanístiques . Els articles 14 i 15 TRLUC estableixen els criteris per a la distribució de competències entre les diferents ad- ministracions urbanístiques territorials, l’Administració de la Generalitat i l’Administració local. L’article 14 estableix: “1. L’exercici de les competències urbanístiques correspon a l’Administració de la Generalitat i als municipis i les comarques, sens perjudici de les competències que es puguin atribuir en aquesta matèria a altres ens locals. 2. Els municipis i les comarques, sota els principis d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius, de proporcionalitat i de subsidiarietat, exerceixen llurs competències urbanístiques en els termes determinats per la legislació de règim local i per aquesta Llei. La competència urbanística dels ajuntaments comprèn totes les facultats de naturalesa local que no hagin estat expressament atribuïdes per aquesta Llei a altres organismes.” Així doncs, els principis delimitadors de les competències en matèria urbanística són el principi d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius, el de proporcionalitat i el de subsidiarietat. D’acord amb un criteri primari de la subsidiarietat i de l’autonomia local, corresponen als ens locals la titula- ritat i l’exercici de les competències urbanístiques en què s’entengui implicat un interès estrictament local, i correspon a la Generalitat la intervenció allà on estigui implicat un interès supramunicipal. El principi de subsidiarietat afegeix una visió favorable a l’atribució de competències urbanístiques als ens locals, i així es reflecteix des de la Llei 10/2004, de modificació de la Llei 2/2002, d’urbanisme de Catalunya, que ja atribuïa més competències als municipis per a l’aprovació dels seus instruments de planejament deri- vat, sempre que es preveiés en el planejament general. També va suposar un reforçament de les competències locals la Sentència del TC 51/2004, de 13 d’abril, que declara inconstitucional l’incís segon de la disposició transitòria vuitena del Decret legislatiu 1/1990, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria d’urbanisme a Catalunya, perquè atribuïa a la Gene- ralitat de Catalunya la iniciativa de la modificació del Pla territorial parcial de les comarques de Barcelona. Aquesta sentència determina que, quan la modificació del pla afecta elements amb una incidència territorial limitada en un terme municipal o en una comarca, la iniciativa per a la modificació “només” pot correspondre als ens locals interessats, i no “també” a la Generalitat, com establia l’esmentada disposició transitòria.