Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 126 Diferent del supòsit de repartiment de competències urbanístiques en funció de l’interès (municipal o supra- municipal) implicat és aquell en què l’Administració de la Generalitat executa subsidiàriament les competèn- cies urbanístiques locals per subrogació o amb funcions d’assistència a les competències municipals. L’article 15 TRLUC (“Actuació de l’Administració de la Generalitat vers els ens locals”) estableix: “1. L’Administració de la Generalitat fomenta l’acció urbanística dels ens locals, coopera en l’exercici de llurs competències en aquesta matèria i, en supòsits d’inactivitat o d’incompliment, se subroga en la competència corresponent. En el cas de l’exercici de la competència en matèria de protecció de la legalitat urbanística, els terminis de compliment són els establerts específicament. 2. Si l’Administració de la Generalitat executa subsidiàriament les competències urbanístiques locals, amb els requisits i els pressupòsits establerts per la legislació municipal i de règim local, pot designar, per a un termini concret, un gerent o una gerent, o bé pot transferir les atribucions necessàries de la corporació muni- cipal a la Comissió Territorial d’Urbanisme corresponent, o a una altra entitat supralocal del seu àmbit territo- rial, que les ha d’exercir mitjançant una comissió especial en la qual ha de tenir representació l’ajuntament.” EL RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL En la legislació urbanística de l’Estat espanyol, el règim jurídic del sòl s’ha establert a través de la classifica- ció. Ja des dels inicis del dret urbanístic espanyol, la classificació del sòl ha constituït l’element primordial de la definició de l’estatut de la propietat immobiliària. Per mitjà d’aquesta tècnica es determinen els drets i els deures dels propietaris del sòl alhora que es dona suport al règim de valoracions del sòl. El règim del sòl —o, el que és el mateix, els drets i els deures dels propietaris— depèn, doncs, de la classifi- cació del sòl entesa en un sentit ampli, que inclou les categories dins de cada classe de sòl, les quals han de ser contingudes, per raons de seguretat jurídica, en el planejament general, i les quals també depenen de la seva qualificació de zones (vocació privada) o sistemes (vocació pública), sense oblidar —com es veu més endavant— el nivell objectiu d’urbanització en relació amb el previst pel planejament. S’ha de distingir la classificació del sòl de la qualificació del sòl: les dues figures tenen la mateixa naturalesa com a instruments que defineixen el dret de propietat del sòl, però es diferencien en el fet que la classificació vincula el sòl a un estatut jurídic bàsic, mentre que la qualificació concreta l’ús i la destinació dels terrenys i de les edificacions dins la classe de sòl determinada pel planejament. Emparat en la competència que li atorga l’article 149.1.1 CE, l’Estat ha establert la inclusió dels terrenys en alguna de les tres classes de sòl com a condició bàsica de l’exercici del dret de propietat privada (regulat en l’article 33 CE), enteses, aquestes classes, com a límits mínims, no determinants, del model urbanístic que promouen les comunitats autònomes, a les quals es deixa plena llibertat per a l’exercici de la seva compe- tència exclusiva en matèria urbanística. D’acord amb aquesta competència, les CCAA poden crear noves classes de sòl, que poden regir amb efec- tes diferents dels estatals; poden especificar els requisits que han de concórrer en els terrenys del seu territori per incloure’ls en les classes de sòl establertes, amb caràcter bàsic, en la regulació estatal, i poden determi- nar el seu model concret de desenvolupament urbà. El TRLSRU, que recull el que va iniciar la llei del sòl estatal 6/1998, prescindeix de la tècnica urbanística de la classificació del sòl i regula dues situacions bàsiques del sòl: terrenys en situació de sòl rural i terrenys en situació de sòl urbanitzat. 4 4 Aquesta classificació ha estat recollida, en l’ordenament urbanístic català, pel TRLUC, en què la disposició addicional primera preveu dues situacions bàsiques del sòl: el sòl rural i el sòl urbanitzat.