Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 130 Al marge d’aquestes actuacions específiques d’interès públic, en sòl no urbanitzable només és possible fer-hi les següents construccions (article 47.6 TRLUC): • Construccions pròpies d’activitats agrícoles, ramaderes, d’explotació de recursos naturals, etc. • Construccions destinades a habitatge familiar vinculades a aquestes explotacions. • Estacions de carburant i altres serveis de xarxa viària. • Construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres pú- bliques. • Construccions destinades a l’activitat de càmping autoritzades pel pla d’ordenació urbanística municipal i per a les quals s’exigeix, en tots els casos, la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic. • Construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural. En els articles 48, 49 i 50 TRLUC s’estableixen els procediments per a l’aprovació de projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable, el procediment per a l’aprovació de determinats projec- tes de noves construccions en sòl no urbanitzable, i el procediment d’aprovació de projectes de reconstruc- ció i de rehabilitació de masies i cases rurals. També s’ha de fer referència a les prohibicions en sòl no urbanitzable que delimiten, a sensu contrario , el contingut del dret de propietat del sòl quan recau sobre sòl no urbanitzable o sòl rural. En sòl no urbanitzable queden prohibides les parcel·lacions urbanístiques, sense que en cap cas s’hi puguin efectuar divisions, segregacions o fraccionaments de qualsevol tipus en contra del que disposin la legislació agrària i la forestal o altres de naturalesa similar. Es considera parcel·lació urbanística la divisió simultània o successiva de terrenys en dos o més lots que puguin donar lloc a la constitució d’un nucli de població. La formació d’un nucli de població és un concepte jurídic indeterminat, en la definició del qual té un paper molt important la legislació sectorial. El TRLUC estableix que, en les determinacions de propietat, divisions i segregacions de terreny rústic, no es poden fer fraccionaments en contra del que disposin les legislacions agrària i forestal. La Llei de modernització d’explotacions agràries estableix que la divisió o la segregació en sòl no urbanit- zable no es poden dur a terme si donen lloc a porcions de terrenys de superfície inferior a la unitat mínima de cultiu. Tant la definició de la unitat mínima de cultiu com la seva determinació corresponen a la legislació autonòmica; a Catalunya regeixen el Decret 169/1983, sobre unitats mínimes de cultiu, i el Decret 35/1990, sobre unitat mínima forestal. EL RÈGIM JURÍDIC DEL PATRIMONI MUNICIPAL DE SÒL I HABITATGE El patrimoni públic de sòl i habitatge constitueix un patrimoni especial que és regulat per la seva legislació específica i per la normativa general sobre el patrimoni. Ja des de la Llei de sòl estatal de 1956, el patrimoni municipal de sòl es regula com un conjunt de béns dels quals es poden servir les corporacions locals per regular el preu de mercat dels solars amb la finalitat de prevenir, encaminar i desenvolupar, tècnicament i econòmicament, l’expansió de les poblacions.