Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 140 PLANEJAMENT GENERAL I PLANEJAMENT DERIVAT El TRLUC reserva el títol III (articles 55 a 115) al tractament legal dels plans urbanístics, amb una estructura de quatre capítols: • Capítol I. Estableix la tipologia del planejament urbanístic i en detalla les funcions i el contingut documental. • Capítol II. Regula la formulació i la tramitació de les figures de planejament urbanístic. Es divideix en cinc seccions: actes preparatoris, atribució de competències, terminis de formulació i procediment, vigència i revisió, iniciativa i col·laboració dels particulars. • Capítol III. Relatiu als efectes de l’aprovació de les figures de planejament urbanístic. Es divideix en tres seccions: publicitat, executorietat i obligatorietat, efectes del planejament sobre les construccions i els usos preexistents i legitimació de les expropiacions per raons urbanístiques. • Capítol IV. Conté un únic precepte en matèria de valoracions i supòsits indemnitzatoris. En desenvolupament del TRLUC, el RLUC dedica el títol IV al planejament urbanístic. Cal tenir en compte que el reglament es va dictar en desenvolupament del Text refós aprovat mitjançant el Decret legislatiu 1/2005, i no en desenvolupament del vigent TRLUC. Tot i que el Decret legislatiu 1/2005 ja no és vigent, perquè va ser derogat pel TRLUC, el reglament sí que es manté, per previsió expressa de la disposició transitòria divuitena del TRLUC, en tot allò que no s’hi oposi i mentre no s’aprovi la corresponent disposició reglamentària ajustada al Text refós vigent. L’article 55 TRLUC distingeix dues categories de plans urbanístics, el planejament general i el derivat. El planejament general té assignada la missió d’establir unes directrius o una ordenació bàsica de l’espai amb l’objectiu que sigui desenvolupada amb precisió i detalladament pels altres plans generals o per plans deri- vats de rang inferior. Formen part del planejament urbanístic general els plans directors urbanístics, els plans d’ordenació urbanís- tica municipal, els programes d’actuació urbanística municipal i les normes de planejament urbanístic. Així doncs, a la Llei catalana, la planificació urbanística abasta no només els plans urbanístics municipals, sinó també el pla director urbanístic, una figura que tradicionalment s’havia encabit en el concepte macrour- banístic d’ordenació del territori. El planejament derivat concreta les determinacions del planejament general i en programa l’execució a través dels instruments de gestió corresponents. Aquí s’hi troben els plans parcials urbanístics, els plans parcials de delimitació, els plans de millora urbana i els plans especials urbanístics: a. Sigui quina sigui la denominació concreta que s’adopta per als instruments de planejament general segons cada legislació urbanística, tots tenen les següents característiques comunes, i que els fan una peça clau dins del sistema de planejament: • Caràcter originari, perquè la seva formació no requereix la preexistència de cap tipus de pla, però són ne- cessaris, perquè sense ells no es produeix el desenvolupament successiu del planejament. • Són els únics plans que poden classificar el sòl, i també el qualifiquen, desenvolupen i concreten, en major o menor mesura, el contingut del dret de propietat del sòl en cada part del territori objecte d’ordenació. • Són operatius directament en sòl urbà consolidat i necessiten de desenvolupament en sòl urbanitzable mit- jançant l’aprovació d’una figura de planejament derivat, atès que les seves determinacions vinculen direc- tament el sòl a un estatut urbanístic bàsic i legitimen l’exercici de les potestats dirigides a la urbanització.