Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 144 En el supòsit que el PAUM es tramiti independentment, les seves determinacions —excepte les que consistei- xen en canvis en la classificació del sòl— substitueixen les corresponents del POUM sense necessitat de trami- tar-ne la modificació, tot i que s’ha de fer menció expressa de les determinacions que quedarien sense efecte. Determinacions que han de contenir: • Avaluar i atendre les necessitats de sòl i d’habitatge. • Poden incloure sistemes urbanístics generals en els sectors de sòl urbanitzable i en els sectors subjectes a plans de millora urbana, i també en els polígons d’actuació urbanística en sòl urbà. • Determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urba- nístic derivat. • Poden preveure totes o alguna de les figures de planejament urbanístic derivat a què fa referència el POUM corresponent. • Poden delimitar el sòl urbanitzable no delimitat, modificar els sectors prèviament delimitats —fins i tot per atribuir-los la condició de sòl urbanitzable no delimitat— i delimitar polígons d’actuació. • Poden acordar operacions de millora urbana i actuacions sotmeses a un pla especial urbanístic. • Concretar i distribuir la reserva de sòl destinat a habitatge de protecció pública, si el POUM no ho fa. • Establir terminis per a l’execució d’obres d’urbanització, per a l’edificació de solars, per desenvolupar programes de rehabilitació d’edificis i per definir sectors d’urbanització prioritària. • No poden alterar la classificació del sòl no urbanitzable. Documentació que integra el PAUM: • Memòria raonada dels objectius que persegueixen i de les mesures que cal adoptar per assolir-los, en coherència amb el planejament territorial i el planejament urbanístic. • Relació d’actuacions programades. • Calendari d’execució. • Avaluació econòmica i financera. • Estudis complementaris que escaiguin. • Plànols d’informació, de delimitació i, si escau, plànols d’ordenació i normes per aplicar-los. Abans d’entrar a analitzar les normes de planejament urbanístic, com a últim instrument de planejament gene- ral, cal parlar dels anomenats “estàndards urbanístics”, és a dir, d’aquells condicionaments d’incorporació obli- gada al planejament urbanístic general, la inobservança dels quals portaria, si és procedent, a la nul·litat del pla. Els estàndards són fórmules de quantificació dels metres quadrats que, destinats a dotacions, es consideren suficients per satisfer les exigències socials. Solen consistir en la reserva d’una proporció de sòl, tant urbà com urbanitzable, a través d’índexs numèrics que prenen com a referència el nombre d’habitants d’un espai concret o el sostre edificable. Aquestes reserves tenen el caràcter de mínims, cosa que permet als plans augmentar la proporció de sòl, si es veu necessari, i han de ser assumides de forma gratuïta pels propietaris de l’àmbit d’actuació, atès que és una obligació inherent al contingut del dret de propietat des de l’òptica de la funció social que aquest compleix.