Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 145 L’article 9 TRLUC marca una sèrie de directrius per al planejament urbanístic: • Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront els riscos naturals i tecnològics. • És prohibit d’urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres espais de risc per a la seguretat i el ben- estar de les persones, deixant de banda les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscos. • El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial i el sòl d’alt valor agrí- cola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn. • El planejament urbanístic ha de preservar, de la urbanització, els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. • La pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d’un incendi no pot fona- mentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable, la qual s’ha de mantenir durant el termini previst a la legislació en matèria de sòl, llevat que el canvi de classificació estigués previst en un instrument de planejament urbanístic pendent d’aprovació que ja hagués estat objecte d’avaluació ambi- ental favorable. • Si l’avaluació d’impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir les determinaci- ons adequades per fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent. • Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució al territori dels àmbits destinats a es- pais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat. En sòl urbà, la legislació urbanística encomana al pla d’ordenació urbanística municipal l’establiment de re- serves, tant pe als sistemes generals com locals: • Sistema general d’espais lliures públics. L’article 58.1 TRLUC quantifica la reserva en un mínim de 20 m 2 de sòl per cada 100 m 2 de sostre residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic. • Sistema local d’espais lliures i equipaments. Els articles 58.2.a i 70.8 TRLUC estableixen que les reserves s’han de fer en proporció adequada a les necessitats de població i es poden fixar en el pla d’ordenació urbanística municipal o en el pla de millora urbana. En sòl urbanitzable delimitat, els plans parcials han de fixar unes reserves per a sistemes urbanístics locals, el còmput de les quals varia en funció de la quantificació urbanística prevista pel sector. La concurrència de raons d’interès públic pot comportar que la totalitat del sòl destinat a sistemes locals en cada sector de pla parcial s’apliqui a una o més de les destinacions possibles. En sectors d’ús residencial: • Zones verdes i espais lliures públics. S’ha de reservar un mínim de 20 m 2 de sòl per cada 100 m 2 de sostre edificable, de manera que es garanteixi que la reserva mai és inferior al 10% de la superfície de l’àmbit d’actuació. Com a regla general, s’estableix que l’edificabilitat del sistema d’equipaments de titularitat pública no té la consideració de sostre edificable a l’efecte de determinació d’aquest estàndard (article 81.3 RLUC). • Equipaments de titularitat pública. Reserva mínima de 20 m 2 de sòl per cada 100 m 2 de sostre edificable, de manera que es garanteixi que la reserva mai és inferior al 5% de la superfície de l’àmbit d’actuació.