Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 148 L’espai entre l’alineació exterior i l’alineació interior és la superfície edificable. Els paràmetres de l’edifica- ció es concreten en l’alineació del carrer en una longitud mínima de façana, l’alçada reguladora, en funció de l’amplada del carrer, que determina el nombre de plantes (normalment a raó de tres metres per planta), i una fondària màxima. Aquest sistema s’aplica normalment en els nuclis antics de ciutats i poblacions. o Sistema d’edificació aïllada. L’edificació prevista en la respectiva parcel·la té atribuït un volum construc- tiu que es determina segons l’índex d’edificabilitat neta assignada pel pla, el percentatge d’ocupació i la distància al carrer i a les parcel·les veïnes. Els paràmetres d’aquest sistema solen ser la parcel·la mínima, la façana mínima, el percentatge d’ocupació i l’altura reguladora. Al voltant de l’edificació, existeixen espais lliures privats la superfície dels quals es dedueix, negativa- ment, del percentatge d’ocupació. Es tracta d’un sistema més modern que s’expressa tant en la cons- trucció de cases unifamiliars com de blocs plurifamiliars. o Sistema de definició volumètrica específica. El planejament determina directament la volumetria de l’edifici o del complex immobiliari a través de l’àrea de moviment o el perímetre dels edificis, l’alçada, etc. Cal, però, que el planificador no estableixi uns paràmetres rígids que limitin la imaginació del pro- jectista de l’edificació. o Sistemes híbrids: illes tancades, per definició volumètrica, cases en filera, volumetria aïllada en parcel·la. Defineixen els elements positius de l’ordenació prevista, com l’altura màxima, el nombre de plantes, l’ocupació màxima de parcel·la, reculades, etc. Poden precisar directament les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques a què fa referència l’apartat 2 de l’article 72. En aquest cas, el pla ha de definir les obres amb un grau suficient de detalls per permetre’n l’execució immediata, avaluar-ne el cost, preveure les etapes d’execució per a cada polígon d’actuació urbanística i establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i despeses d’urbanització. Opcionalment, les obres d’urbanització bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte d’urbanització. Les obres d’urbanització bàsiques són: - Les relatives al sanejament. - La compactació i l’anivellament de terrenys destinats a carrers i vials. - Les xarxes de subministraments i distribució: - Aigua. - Energia elèctrica. - Connexió a les xarxes de telecomunicacions. Estableixen les condicions de gestió i els terminis per promoure els instruments corresponents i executar les obres d’urbanització i edificació, sens perjudici que puguin ser modificats pel programa d’actuació urbanística municipal. Preveuen la localització concreta dels terrenys on s’ha de materialitzar, si escau, la reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública. En els sectors d’ús residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar per a zones verdes i espais lliures públics un mínim de 20 m 2 de sòl per cada 100 m 2 de sostre edificable, amb un mínim del 10% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística, i per a equipaments de titularitat pública també han de reservar un mínim de 20 m 2 de sòl per cada 100 m 2 de sostre, amb un mínim del 5% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si escau. El planejament urbanístic general, en el cas que el prevegi el sistema urbanístic d’habitatges dota- cionals públics, pot determinar que aquesta reserva de 20 m 2 per cada 100 m 2 de sostre edificable