Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 164 • S’ha de citar personalment al tràmit d’informació pública els propietaris dels terrenys que hi siguin com- presos, llevat que el pla sigui formulat per la totalitat dels propietaris de la superfície afectada i aquest fet s’acrediti mitjançant un document públic. • S’ha de notificar individualment als propietaris dels terrenys l’aprovació definitiva del pla, si s’escau. MODIFICACIÓ I REVISIÓ DE PLANS L’article 94 TRLUC estableix que el planejament urbanístic té una vigència indefinida i és susceptible de sus- pensió, modificació i revisió. La vigència equival a obligatorietat, que segueix en el temps fins que el pla és derogat, anul·lat, suspès, revisat o modificat. Modificació La modificació d’un pla urbanístic no comporta un examen general del pla, sinó que es tracta de corregir algun o alguns dels seus elements i mantenir la subsistència del pla, que no és substituït per un altre, com s’esdevé amb la revisió, i és per això que es coneixen com a “modificacions puntuals de planejament”. L’òrgan competent per tramitar la modificació d’un pla urbanístic ha de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en el cas de fer-ne una valoració negativa, l’ha de denegar. L’article 96 TRLUC estableix que la modificació de qualsevol dels elements d’una figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. Tot i així, en el cas de les modificacions dels plans urbanístics plurimunicipals, la incidència territorial de les quals quedi limitada a un únic terme municipal, correspon a l’ajuntament afectat per la modificació acordar-ne l’aprovació inicial i l’aprovació provisional: • Si la modificació d’una figura del planejament urbanístic comporta un increment de sostre edificable: o En el cas de sòl urbanitzable, s’han d’incrementar com a mínim (proporcionalment): - En els sectors d’ús residencial. Per a zones verdes i espais lliures públics, un mínim de 20 m 2 de sòl per cada 100 m 2 de sostre edificable, amb un mínim del 10% de la superfície de l’àmbit d’actuació, i han de reservar també per a equipaments de titularitat pública un mínim de 20 m 2 de sòl per cada 100 m 2 de sostre, amb un mínim del 5% de la superfície de l’àmbit, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si escau. - En els sectors d’ús no residencial. Per a zona verda, un mínim del 10% de la superfície de l’àmbit, i han de reservar per a equipaments un mínim del 5% de l’esmentada superfície, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si escau. o En el cas de sòl urbà, s’ha de preveure una reserva mínima per a zones verdes i espais lliures de 20 m 2 per cada 100 m 2 de sostre residencial i de 5 m 2 per cada 100 m 2 de sostre d’altres usos. • Si la modificació del planejament comporta l’augment de la densitat de l’ús residencial sense increment de l’edificabilitat, s’ha de preveure una reserva complementària de terrenys per a sistemes d’espais lliures i equipaments de 10 m 2 , com a mínim, per cada nou habitatge, llevat que l’augment de densitat es destini a habitatges de protecció pública i no ultrapassi el nombre d’habitatges que resulta d’aplicar el mòdul de 70 m 2 al sostre amb aquesta destinació. Aquesta reserva pot ser convertida, en cas d’impossibilitat material, en el seu equivalent econòmic, que l’ajuntament competent ha de destinar a nodrir un fons constituït per adquirir zones verdes o espais lliures públics de nova creació al municipi.