Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 166 Així doncs, en l’àmbit urbanístic, l’element fonamental per determinar els supòsits de responsabilitat patrimo- nial ve definit per la delimitació del contingut normal del dret de propietat immobiliària i, com a conseqüència, pel contingut de les facultats urbanístiques i pel seu exercici, regulats per la legislació urbanística. Com a principi general, cal partir del fet que l’ordenació urbanística, és a dir, la regulació de l’ús dels terrenys i de les construccions, no genera drets indemnitzatoris, sinó que es considera una limitació pròpia de les tècni- ques urbanístiques per delimitar el contingut normal del dret de propietat, amb l’excepció d’aquells supòsits expressament previstos en la Llei, quan una lesió causada per l’activitat urbanística no és susceptible de restitució entre els diferents titulars, això és, suposa una limitació o una vinculació singular que excedeix de les càrregues urbanístiques ordinàries, i així s’estableix també en la normativa urbanística catalana, TRLUC, a l’article 6: “Inexistència del dret a exigir indemnització per l’ordenació urbanística de terrenys i construcci- ons. L’ordenació urbanística de l’ús dels terrenys i les construccions, en tant que implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut urbanístic de la propietat, no confereix a les persones propietàries el dret a exigir indemnització, excepte en els supòsits expressament establerts per aquesta Llei i per la legislació aplicable en matèria de règim del sòl i de valoracions.” Pel que fa altres supòsits, l’article 115.2 TRLUC estableix que “els supòsits d’indemnització per raons ur- banístiques els regula la legislació que els sigui aplicable i aquesta Llei”; per tant, es remet a la Llei bàsica estatal i a la regulació que hi conté. Supòsits en què escau el dret d’indemnització del titular afectat per l’actuació urbanística a. Indemnització per alteració del planejament (article 48 TRLSRU) S’aplica en aquells casos en què el nou planejament altera l’aprofitament urbanístic atribuït pel planejament anterior i causa una lesió que ha de ser indemnitzada. S’exigeix, doncs: • L’existència de modificació o revisió del planejament vigent. • Que la modificació comporti una reducció de l’aprofitament urbanístic. També es reconeix el dret d’indemnització que fa referència a situacions fora d’ordenació quan es pro- dueixi una disminució d’aprofitament abans que hagin transcorregut els terminis previstos per a la seva execució. A Catalunya, l’article 115 TRLUC matisa que les modificacions o les revisions del planejament urbanístic que redueixin l’aprofitament sobre àmbits de sòl urbanitzable delimitat que no comptin amb un planeja- ment derivat definitivament aprovat no donen lloc a indemnització, sens perjudici de la viabilitat de l’acció de responsabilitat patrimonial per les despeses de redacció del projecte corresponent. • Que es produeixi la modificació o la revisió del planejament abans que hagin transcorregut els terminis previstos per a la seva execució, en l’àmbit en el qual, a aquest efecte, es trobi inclòs el terreny, o ja trans- correguts, si l’execució no s’ha portat a terme per causes imputables a l’Administració. Els terminis d’execució, a l’efecte de la indemnització per reducció d’aprofitament urbanístic en sòl urbà, són els que estableixen directament el POUM o el PAUM per als polígons d’actuació urbanística i els que determinen els plans de millora urbana. En sòl urbanitzable, són els que estableix el pla parcial urbanístic (article 115.4 TRLUC). Aquests terminis d’execució comprenen els terminis d’urbanització i els d’edificació, si els estableix ex- pressament el planejament. En tot cas, l’incompliment del termini d’urbanització no interromp el còmput del termini d’edificació (article 115.5 TRLUC). Una modalitat d’aquest supòsit indemnitzatori és el dret a indemnització per alteració del planejament amb llicència en vigor. Se’n distingeixen dos supòsits: