Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 183 b.2.2.1. Criteri general de valoració L’article 35 fixa uns criteris generals de valoració dels immobles: • El valor del sòl correspon al ple domini i lliure de qualsevol càrrega, gravamen o dret limitador de la pro- pietat. • El sòl es taxa segons quina és la situació i amb independència de la causa de valoració i de l’instrument legal que la motivi. Aquest criteri també s’aplica als sòls destinats a infraestructures i a serveis públics d’interès general su- pramunicipal, tant si estan previstos per l’ordenació territorial i urbanística com si són de nova creació. La valoració d’aquests sòls s’ha de determinar segons la situació bàsica dels terrenys on s’ubiquen o pels quals discorren, de conformitat amb el que disposa la Llei del sòl estatal. L’article 36 fa referència a la valoració del sòl rural : • Els terrenys s’han de taxar mitjançant la capitalització de la renda anual real o potencial de l’explotació —la que sigui superior—, segons el seu estat en el moment en què s’hagi d’entendre referida la valoració. La renda potencial s’ha de calcular segons el rendiment de l’ús, el gaudi o l’explotació de què siguin sus- ceptibles els terrenys, de conformitat amb la legislació que els sigui aplicable, i s’han d’utilitzar els mitjans tècnics normals per a la seva producció. A més ha d’incloure com a ingressos, si escau, les subvencions que, amb caràcter estable, s’atorguin als cultius i als aprofitaments considerats per al seu càlcul, i des- comptar els costos necessaris per a l’explotació considerada. El valor del sòl rural que s’obté així pot ser corregit a l’alça fins a un màxim del doble, en funció de fac- tors objectius de localització com l’accessibilitat a nuclis de població o a centres d’activitat econòmica o la ubicació en entorns de valor ambiental o paisatgístic singular, l’aplicació i la ponderació del qual s’han de justificar en el corresponent expedient de valoració, en els termes que s’estableixin reglamen- tàriament. • Les edificacions, les construccions i les instal·lacions, quan s’hagin de valorar amb independència del sòl, s’han de taxar pel mètode del cost de reposició, segons l’estat i l’antiguitat en el moment en què s’hagi d’entendre referida la valoració. • Les plantacions i els sembrats preexistents, així com les indemnitzacions per raó d’arrendaments rústics o altres drets, s’han de taxar d’acord amb els criteris de les lleis d’expropiació forçosa i d’arrendaments rústics. Per a la valoració del sòl urbanitzat , l’article 37 estableix: • Si es tracta de sòl urbanitzat no edificat o en el qual l’edificació existent o en curs d’execució sigui il·legal o es trobi en situació de ruïna física: o Es consideren com a ús i edificabilitat de referència els que queden atribuïts a la parcel·la per l’ordenació urbanística, inclòs, si escau, el d’habitatge subjecte a algun règim de protecció que permeti limitar-ne el preu màxim de venda o lloguer. Si els terrenys no tenen assignada edificabilitat o ús privat per l’ordenació urbanística, se’ls ha d’atribuir l’edificabilitat mitjana i l’ús majoritari en l’àmbit espacial homogeni en què, pels usos i les tipologies, els hagi inclòs l’ordenació urbanística. o A aquesta edificabilitat se li ha d’aplicar el valor de repercussió del sòl segons l’ús corresponent, determinat pel mètode residual estàtic.