Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 195 EL SISTEMA D’EXPROPIACIÓ. PECULIARITATS DE LES EXPROPIACIONS URBANÍSTIQUES En primer lloc, és convenient destacar el caràcter singular que té la institució de l’expropiació forçosa quan té lloc en l’àmbit d’una actuació urbanística. L’expropiació urbanística se separa del règim general establert per a les expropiacions en pràcticament tots els seus aspectes —causa, finalitats, procediment expropiatori, criteris de valoració...— i en difereix també la regulació en conjunt, que cada cop adquireix més entitat com a institució autònoma. La principal diferència —i la que dona origen a les altres— és la seva legitimació, ja que la causa legitimadora de l’expropiació és la seva finalitat: l’urbanisme en si mateix. Això no obstant, aquesta causa legitimadora s’interpreta de forma diferent segons els diversos corrents ju- risprudencials: d’una banda, els que consideren que són davant d’una expropiació urbanística quan aquesta produeix una veritable concreció o no dels béns i/o drets a expropiar i, de l’altra, els que creuen que es tracta d’una expropiació urbanística quan aquesta té lloc amb l’aprovació de l’instrument que executa l’actuació o el pla. Quant al sistema de fonts regulador de l’expropiació en l’àmbit urbanístic, tal com va quedar establert des- prés de la STC 61/1997, l’expropiació del dret de propietat, quan té lloc en l’àmbit d’una actuació de trans- formació urbanística, es regeix pel que disposen la Llei de sòl estatal, la legislació urbanística autonòmica i, amb caràcter supletori, la legislació sobre expropiació forçosa. D’acord amb el criteri que estableix la STC 61/1997, de 20 de març, les competències estatals en matèria expropiadora fan referència a les determinacions relatives al procediment de garanties expropiatòries, motiu pel qual les previsions que conté el TRLSRU (títol VI, “Expropiació forçosa i responsabilitat patrimonial”) ex- pliciten que cal: • Declarar l’afectació implícita derivada de l’aprovació dels plans. • Possibilitar pagament del preu just amb terrenys, sotmesa al consentiment previ dels propietaris afectats. • Regular l’ocupació i la inscripció al Registre de la Propietat. • Regular, amb gran amplitud, el dret de reversió i de retaxació. • Pensar en els supòsits indemnitzatoris. L’article 42 TRLSRU regula el règim de les expropiacions per raó de l’ordenació territorial i urbanística, i els articles 43 i 44 contenen els aspectes relatius a la determinació del preu just i el procediment per a la inscrip- ció registral de l’ocupació i els seus efectes: “L’expropiació per raó de l’ordenació territorial i urbanística pot aplicar-se per a les finalitats previstes en la legislació reguladora d’aquesta ordenació, de conformitat amb el que disposen aquesta llei i la Llei d’expropiació forçosa.” L’aprovació dels instruments de l’ordenació territorial i urbanística que determini la legislació reguladora corresponent ha de comportar la declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació dels béns i els drets corresponents quan aquests instruments habilitin per a la seva execució i aquesta hagi de produir-se per expropiació. A Catalunya, la regulació de les expropiacions en l’àmbit urbanístic és als articles 109 i següents TRLUC. L’article 109 regula l’efecte legitimador d’expropiacions que té l’aprovació d’un pla urbanístic, d’un projecte d’urbanització o d’un projecte de delimitació de sòl per al patrimoni públic. La seva aprovació comporta la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys i els edificis afectats amb finalitats d’expropiació, d’imposició de servituds o d’ocupació temporal dels terrenys. L’article 110 TRLUC regula els supòsits que legitimen l’expropiació per raons urbanístiques: