Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 225 Alhora, l’article 2.1 LGS defineix les subvencions, i l’apartat segon i tercer exclouen del seu àmbit d’aplicació les següents aportacions dineràries: • Entre diferents Administracions públiques, així com entre l’Administració i els organismes i altres ens pú- blics de les quals depenen, destinades a finançar globalment l’activitat de cada ens en l’àmbit propi de les seves competències, i en aquest cas és aplicable el que disposa de manera específica la normativa reguladora. • Aquelles que, en concepte de quotes, tant ordinàries com extraordinàries, realitzin les entitats que integren l’AL a favor de les associacions a què es refereix la disposició addicional cinquena LRBRL (associacions d’entitats locals). L’apartat 4 d’aquest article afegeix supòsits concrets que també queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de la LGS, dels quals cal destacar aquells premis que s’atorguin sense la sol·licitud prèvia del beneficiari. Elements subjectius de la subvenció La LGS distingeix tres tipus de subjectes entrevinents en el procediment de concessió de les subvencions: l’Administració concedent, el beneficiari de la subvenció i les entitats col·laboradores. El subjecte actiu que atorga la subvenció és una administració pública, entesa en els termes de l’article 3 LGS, el qual estableix l’àmbit subjectiu d’aplicació: • AGE, les entitats que integren l’Administració local i l’Administració de les CCAA. • També s’han d’ajustar a aquesta Llei les subvencions atorgades pels organismes i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculades a qualsevol de les Administracions públiques o que en depenguin, en la mesura que les subvencions que atorguin siguin conseqüència de l’exercici de potestats administratives. El beneficiari, segons l’article 11 LGS, és aquella persona, pública o privada, que ha de realitzar l’activitat que fonamenta la concessió o que es troba en la situació que en legitimi la concessió (que reuneixi els requisits). La LGS permet que la distribució de les concessions es faci a través d’una entitat col·laboradora que, actuant en nom i per compte de l’òrgan concedent, lliuri i distribueixi els fons públics als beneficiaris quan així ho dis- posin les bases reguladores, o que simplement aquesta entitat col·labori en la gestió de la subvenció sense que es produeixi el previ lliurament dels fons rebuts. Aquests fons en cap cas es consideraran integrants del seu patrimoni. Poden ser entitats col·laboradores tant persones privades com públiques. Principis de l’activitat subvencional Entre els objectius de la LGS, hi ha la transparència en l’acció política de les subvencions, la millora en la ges- tió i el control de les conductes fraudulentes, ja que aquestes integren una bona part de la despesa pública, motiu pel qual l’article 8 de la Llei exposa els principis informadors de la seva gestió. Aquest article, en primer lloc, fixa l’obligació de concretar en un pla estratègic els objectius i els efectes que es pretenguin amb la seva aplicació. Aquest pla s’ha d’elaborar amb caràcter previ a la concessió de qual- sevol subvenció, de forma plurianual, i ha de definir els objectius i els efectes, amb les despeses previsibles i les seves fonts de finançament, amb l’objecte d’adequar les necessitats públiques a cobrir a través de les subvencions amb les previsions de recursos disponibles. L’apartat tercer de l’article 8 preveu els principis generals a què s’han d’ajustar les administracions: