Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 23 Per fer efectius aquests drets, els titulars poden iniciar els procediments administratius i jurisdiccionals que corresponen per llei i també poden demanar l’actuació del síndic de greuges. A més, per exigir la prestació o l’establiment dels serveis obligatoris, es poden formular, en qualsevol cas, reclamacions contra l’aprovació inicial dels pressupostos quan no consignin els crèdits necessaris. Contra els actes que resolguin definitivament la reclamació, els interessats poden interposar recurs contenciós ad- ministratiu. L’exercici d’aquest dret també és possible per aplicació de l’article 151 (execució subsidiària de competèn- cies locals), mitjançant la presentació de la sol·licitud corresponent davant l’Administració de la Generalitat, sempre que concorrin els requisits establerts legalment: 1. L’Administració de la Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per procedir a l’execució subsidià- ria de les competències locals d’exercici obligatori si l’ens local incompleix obligacions imposades directa- ment per la Llei, sempre que l’incompliment afecti l’exercici de competències de la Generalitat i l’obligació tingui garantida legalment o pressupostàriament la cobertura econòmica. 2. L’exercici de la potestat a què es refereix l’apartat 1 correspon al Govern de la Generalitat, a instància del Departament de Governació, sempre que, prèviament, l’ens local no hagi complert la seva obligació dins d’un mes, a comptar des del requeriment que, en aquest sentit, li hagi fet l’esmentat Departament. El padró d’habitants La normativa que regula aquesta matèria amb caràcter bàsic es troba en els articles 15, 16 i 17 LRBRL i, específicament per a Catalunya, en els articles 39 a 42 TRLMC. Com a norma estatal bàsica en aquesta matèria, és molt important tenir en compte la Resolució de 29 d’abril de 2020 de la Subsecretaria, per la qual es publica la Resolució de 17 de febrer de 2020 de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de cooperació autonòmica i local, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del padró municipal, i que ha estat recentment modificada per la Resolució de 3 de febrer de 2023. L’article 15 LRBRL diu que qualsevol persona que viu a l’Estat espanyol està obligada a inscriure’s en el padró del municipi on resideix habitualment, i que, en cas que visqui en més d’un municipi, està obligada a inscriure’s únicament en el padró del municipi on habiti durant més temps al cap de l’any. Les persones inscrites en el padró són els veïns del municipi, condició que adquireixen en el mateix moment en què s’hi inscriuen. En el mateix sentit es pronuncia l’article 39 RLMC, que afegeix que totes les persones que, d’acord amb el que s’ha exposat, tinguin veïnatge administratiu en un municipi de Catalunya tenen la condició política de catalans. El terme padró és definit per l’article 16 LRBRL i per l’article 40 TRLMC com el registre administratiu en què consten els veïns del municipi. Les seves dades constitueixen prova de la residència en el municipi i del do- micili en què viuen habitualment, i les certificacions que s’expedeixin d’aquestes dades tenen el caràcter de document públic i fefaent. Això no obstant, la inscripció dels estrangers en el padró municipal no constitueix prova de la seva residència legal a Espanya ni els atribueix cap dret que no els confereixi la legislació vigent, especialment en matèria de drets i llibertats dels estrangers a Espanya. Aquesta inscripció, d’acord amb l’article 6.3 de la Llei Orgànica 4/2000, s’estableix com un deure dels ajun- taments, que “han d’incorporar al padró els estrangers que tinguin el seu domicili habitual al municipi i n’han de mantenir la informació actualitzada”.