Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 38 Finalment, cal dir que, específicament per a Catalunya, el TRLMC preveu que, amb vista al millor funciona- ment dels òrgans de govern de la corporació, el ple pot acordar la creació de grups municipals, els quals s’han de constituir forçosament, en qualsevol cas, en els municipis de més de 20.000 habitants. Els regidors que no quedin integrats en un grup són automàticament incorporats en el grup mixt, però no els regidors que abandonin el grup format per la candidatura per la qual s’han presentat a les eleccions locals, que queden com a regidors no adscrits. En tot cas, mantenen els deures i els drets individuals, inclosos els de caràcter econòmic i material, i participen en les activitats de l’ajuntament de forma anàloga a la resta de regidors. LA PARTICIPACIÓ VEÏNAL EN LA GESTIÓ MUNICIPAL En termes generals, tant els articles 9.2 i 23 de la Constitució com l’article 69 LRBRL estableixen el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics. Com resumeix Judith Gifreu , la doctrina ha sistematitzat la participació ciutadana bàsicament en dues di- mensions: • La participació orgànica, basada en la incorporació del ciutadà als òrgans formalitzats que l’Administració crea amb aquesta finalitat. • La participació funcional, que no implica la incorporació a un determinat òrgan administratiu. Per exemple, la denúncia o l’exercici d’accions populars o públiques. García de Enterría hi afegeix la participació cooperativa, en què el subjecte actua amb caràcter privat, sense integrar-se en l’organització ni exercir funcions materialment administratives. LA PARTICIPACIÓ ORGÀNICA Se’n distingeixen dues fórmules: la dels òrgans de participació sectorial, regulats en els articles 62 TRLMC i 130 i 131 ROF —ja s’han vist—, com els consells municipals de medi ambient, esports o cultura i els consells assessors urbanístics, etc., i la dels òrgans de participació territorial, regulats en els articles 24 LRBRL i 64 TRLMC i que són referits, en els articles 128 i 129 ROF, com a “juntes municipals de districte”. Dins aquests organismes de caràcter territorial desconcentrat es podrien diferenciar encara dos grups, se- gons si la fórmula articula o no la totalitat del terme municipal. Així, hi ha, d’una banda, municipis amb un ter- me municipal uniforme que s’estructura totalment de forma desconcentrada, com, per exemple, els districtes de la ciutat de Barcelona, i, de l’altra, municipis amb un o diversos nuclis de població separats del centre urbà i on només aquest nucli o nuclis s’estructuren de forma desconcentrada, si bé no poden constituir una entitat municipal descentralitzada. Aquests òrgans de gestió tenen un caràcter informatiu i de proposta, i les funcions executives i de gestió que el ple de l’ajuntament determini corresponen, exclusivament, al regidor delegat que els presideix. La participació funcional Cada vegada són més els municipis que han incorporat a la seva organització fórmules de reforçament de la participació política, a través d’organismes de caràcter assessor o consultiu, per establir una interacció entre el govern local i la ciutadania.