Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 40 e. Participació en l’elaboració de disposicions reglamentàries o de caràcter general En l’Administració local, el tràmit de la informació pública dins el procediment d’aprovació de les ordenances i d’altres normes de caràcter reglamentari té una llarga tradició, que és recollida pels articles 49 LRBRL i 178 TRLMC. D’altra banda, molts municipis preveuen en els ROM mecanismes de participació ciutadana a l’hora de redactar una norma, fins al punt que permeten que la iniciativa sigui proposada per la ciutadania, o bé preveuen consultes reiterades a la població en el procediment d’aprovació de plans urbanístics. El ROAS fins i tot preveu, en l’article 61, que els veïns, directament o mitjançant entitats o associacions le- galment constituïdes que tinguin per objecte la defensa i la protecció dels interessos dels ciutadans, puguin exercir la iniciativa per a l’elaboració o la modificació d’ordenances municipals, llevat de les de caràcter tri- butari i de les que versin sobre matèries alienes a la competència municipal. EL CONSELL OBERT Segons l’article 29 LRBRL, funcionen en règim de consell obert els municipis que tradicionalment tinguin aquest singular règim de govern i administració, així com aquells en què la localització geogràfica, la millor gestió dels interessos municipals o altres circumstàncies ho facin aconsellable. Fins que aquest article va ser reformat per la Llei Orgànica 2/2011, de 28 de gener, els municipis de menys de 100 habitants havien d’adoptar aquest model organitzatiu. Arran de la supressió de la referència, la forma del consell obert és opcional per als municipis que compleixen alguna de les altres dues condicions (o per les dues) previstes per l’article 29 LRBRL. En coherència amb aquest canvi, la Llei Orgànica 2/2011 també modifica l’apartat c de l’article 46.2 per regu- lar la formació del ple en el cas dels municipis de població inferior a 100 residents que no adoptin la fórmula del consell obert. Així, el ple es constitueix vàlidament amb l’assistència del nombre legal dels seus membres, que mai no pot ser inferior a dos. Aquest quòrum s’ha de mantenir durant tota la sessió. Segons l’article 73 TRLMC, també poden funcionar en règim de consell obert els municipis de menys de 250 habitants que gaudeixin d’aprofitaments comunals de rendiment igual o superior a la quarta part dels ingres- sos ordinaris del seu pressupost. Per als municipis que hagin de constituir-se en consell obert, la Llei exigeix la petició de la majoria dels veïns, la decisió favorable per majoria qualificada de dos terços dels membres de l’ajuntament i l’aprovació defini- tiva de la CA. A Catalunya s’exigeix que l’acord de l’ajuntament s’adopti en el termini de dos mesos des de la petició dels veïns. El Govern ha de resoldre el procediment en el termini de tres mesos des de la tramesa de l’acord mu- nicipal, i la manca de resolució expressa en aquest termini produeix efectes estimatoris de la petició. La principal diferència entre el règim de consell obert i el règim ordinari en els ajuntaments es troba en l’àmbit de l’organització. En el primer, el govern i l’administració municipal corresponen a l’alcalde i a una assemblea veïnal, que n’ajusten el funcionament als usos, al costum i a les tradicions locals, o, en cas que no n’hi hagi, al que estableixen la LRBRL i les lleis de la CA sobre règim local. L’alcalde és triat directament pels veïns a través d’un sistema majoritari (article 179.2 LOREG) i l’assemblea veïnal la constitueixen tots els electors del municipi (veïns majors d’edat amb dret a sufragi actiu i inscrits en el padró municipal). Així mateix, l’alcalde pot designar fins a un màxim de tres tinents d’alcalde d’entre els electors del municipi.