Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 43 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitució espanyola de 1978 - Carta Europea d’Autonomia Local - Estatut d’Autonomia de Catalunya - Llei Orgànica 6/1985, de 6 de juny, de règim electoral general - Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local - Reial decret legislatiu 786/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions vigents en matèria de règim local - Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals - Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya - Llei 4/2010, de 17 de març, de consultes populars per via de referèndum - Llei 11/2009, de 6 de juliol, d’espectacles públics i activitats recreatives de Catalunya LES COMPETÈNCIES MUNICIPALS: SISTEMA DE DETERMINACIÓ L’article 137 CE diu que els municipis tenen autonomia per a la gestió dels seus interessos. Ara bé, a diferència del que passa amb de les CCAA i l’Estat, la CE no atribueix als municipis una llista de competències, sinó que és el legislador, estatal o autonòmic, qui els les ha d’atribuir, respectant en tot mo- ment el principi d’autonomia local. Així doncs, és la llei el que delimita les competències locals i, en tot cas, s’ha d’inspirar en el principi de descentralització, tal com estableix l’article 4.3 CEAL, que preveu que, de manera general, l’exercici de les competències públiques ha de correspondre, preferentment, a les autoritats més pròximes als ciutadans. L’atribució d’una responsabilitat a una altra autoritat ha de tenir en compte l’amplitud o la naturalesa de la tasca o les necessitats d’eficàcia o economia. Es tracta d’exercir l’autoritat en el nivell més adequat per a l’aplicació més eficient de les diferents mesures: construir l’ordenament de baix a dalt per resoldre, en cada nivell, tot el que sigui possible. L’article 2 LRBRL disposa que, per a l’efectivitat de l’autonomia de les entitats locals, que tenen garantida constitucionalment, la legislació de l’Estat i de les CCAA que regula els diferents sectors d’acció pública, d’acord amb la distribució constitucional de competències, ha d’assegurar als municipis, a les províncies i a les illes el dret a intervenir en tots els assumptes que afectin directament el cercle dels seus interessos i els ha d’atribuir les competències que corresponguin en atenció a les característiques de l’activitat pública de què es tracti i a la capacitat de gestió de l’entitat local, de conformitat amb els principis de descentralització i màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans. Segons la STC 214/89, de 21 de desembre, aquest article té per finalitat “concretar l’abast de la garantia constitucional de l’autonomia local des de la perspectiva de les competències locals”. Ara bé, la concreció d’aquestes competències, com ja s’ha dit, es remet a la legislació sectorial (estatal o autonòmica), sense que el legislador autonòmic pugui desconèixer els criteris generals dels articles 2.1, 25.2, 26 i 36 LRBRL, ja que aquesta llei forma part del “bloc de la constitucionalitat” i, per tant, serveix de paràmetre a l’hora de jutjar la constitucionalitat de les lleis ordinàries. Amb aquest plantejament, la LRBRL estableix tres fórmules diferents per delimitar les competències muni- cipals: