Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 54 L’activitat administrativa de limitació dels drets i llibertats dels administrats respon a una escala o progressió, segons la intensitat de la mesura interventora. Però, sigui quina sigui la mesura limitadora que esculli l’Administració, l’activitat pública d’intervenció en l’ac- tivitat privada, atès que ha de limitar drets preexistents del particular, s’ha d’ajustar a uns principis : L’article 84.2 LRBRL es refereix a aquests principis en relació amb l’activitat d’intervenció en establir que l’activitat d’intervenció de les EELL “s’ha d’ajustar, en tot cas, als principis d’igualtat de tracte, necessitat i proporcionalitat amb l’objectiu que es persegueix”. Mitjans d’intervenció L’article 84 LRBRL estableix que les EELL poden intervenir en l’activitat dels ciutadans a través dels següents mitjans: a) Ordenances i bans. b) Sotmetiment a llicència prèvia i a altres actes de control preventiu. Això no obstant, quan es tracti de l’accés i l’exercici d’activitats de serveis incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 17/2009, de 23 de no- vembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, caldrà atenir-se al que disposa aquesta llei. c) Sotmetiment a comunicació prèvia o a declaració responsable, de conformitat amb el que estableix l’article 71 bis de la Llei 30/1992 (avui cal entendre aquesta referència respecte a l’article 69 LPAC). d) Sotmetiment a control posterior a l’inici de l’activitat, a l’efecte de verificar que compleix la normativa reguladora. e) Ordres individuals constitutives de mandat per executar un acte o prohibir-lo. (les ordenances i els bans han estat vistos en el tema 20) Règim jurídic de les llicències i altres actes de control preventiu Sota el nom genèric d’“autoritzacions administratives” (també anomenades llicències, permisos, habilitaci- ons...), són compresos un seguit d’actes pels quals, en ús d’una potestat d’intervenció legalment atribuïda a l’Administració, es permet als particulars l’exercici d’una activitat, prèvia comprovació de la seva adequació a l’ordenament jurídic i prèvia valoració de l’interès públic afectat. La submissió de l’exercici d’un dret a una autorització suposa que l’Administració comprova que es donen les condicions requerides per a aquest exercici. Aquesta constatació té l’objecte exclusiu de comprovar que el supòsit de fet previst en la norma definidora es compleix efectivament. Diferència entre llicència, autorització i concessió El concepte d’autorització o llicència es refereix als supòsits en què no hi ha limitació en el nombre de be- neficiaris del dret o l’activitat exercida, ni discrecionalitat en el seu atorgament, mentre que el de concessió remet a la resta de supòsits, en què la legislació permet clarament la discrecionalitat en l’atorgament o limita el nombre de beneficiaris de l’exercici del dret o l’activitat en funció de condicions que són legalment definides. La llicència no confereix cap dret nou a l’administrat, sinó que es limita a permetre l’exercici de drets pree- xistents un cop s’ha comprovat que el que pretén fer el particular s’ajusta a la normativa o a l’interès general. Així doncs, la llicència es pot definir com “l’acte administratiu en virtut del qual l’Administració, un cop valorades les circumstàncies existents, permet a una particular l’exercici d’un dret preexistent a la decisió administrativa”.