Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 74 Contra aquesta llei es va interposar un recurs d’inconstitucionalitat, que va donar lloc a la Sentència 32/1981. Les conseqüències van ser, bàsicament: • La redefinició de les funcions de la província, ja que, a les tradicionals d’entitat local i de divisió territorial per a la prestació dels serveis de l’Estat, a partir de l’establiment de la seva existència obligatòria arreu de l’Estat, hi va afegir la de fonament de l’organització de les CCAA, si bé permetia la variació de competèn- cies i òrgans de govern (diputacions). • La garantia constitucional d’un nucli de competències provincials, inalterables per les lleis de les CCAA. • Un canvi del concepte d’ordenació territorial de la Generalitat, que l’entenia com a autodisposició per cre- ar, modificar o suprimir ens locals i la seva pròpia organització administrativa. Després d’això, calia esperar que l’Estat dictés la normativa bàsica en matèria de règim local, és a dir, la LR- BRL, i posteriorment el Parlament de Catalunya va aprovar les lleis 5/1987, 6/1987, 7/1987 i 8/1987. L’Estatut de 2006 aparentment va més enllà en l’afebliment de la província com a ens local en no preveure aquest nivell dins el capítol dedicat al govern local. La intenció de l’Estatut sembla que és institucionalitzar el nou nivell, la vegueria, i es plasma amb l’aprovació de la Llei 30/2010, de 3 d’agost, de vegueries. Organització i competències Organització La LRBRL, quan configura l’organització i l’estructura provincials, distingeix entre òrgans bàsics i òrgans complementaris. Els articles 32.1 i 32.2 estableixen com a òrgans bàsics els següents: • El president, amb les competències que li atribueix l’article 34 LRBRL. • Els vicepresidents, que substitueixen, per ordre del seu nomenament, en els casos de vacant, absència o malaltia, el president. Són designats lliurement pel president d’entre els membres de la junta de govern. • La junta de govern, que és integrada pel president i un nombre de diputats no superior al terç del nombre legal de membres de la corporació. Els diputats que integren la junta són nomenats i separats lliurement pel president, que n’ha de donar compte al ple. Correspon a la junta: - Assistir el president en l’exercici de les seves funcions. - Exercir les atribucions que el president li delegui o que li atribueixin les lleis. Així mateix, el president pot delegar l’exercici de determinades atribucions en els membres de la junta de govern, sens perjudici de les delegacions especials que, per a tasques determinades, pugui realitzar a favor de qualsevol diputat, encara que no pertanyi a la junta de govern. • El ple és constituït pel president i els diputats. Les seves competències són les que estableix l’article 33 LRBRL. • Així mateix, en totes les diputacions hi ha òrgans que tenen per objecte l’estudi, l’informe o la consulta dels assumptes que hagin de ser sotmesos a la decisió del ple, així com el seguiment de la gestió del president, la junta de govern i els diputats que ostentin delegacions, sempre que la respectiva legislació autonòmica no prevegi una forma organitzativa diferent en aquest àmbit i sens perjudici de les competències de control que corresponen al ple.