Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 76 La cooperació municipal Com s’ha vist, la cooperació és un dels objectius competencials de les diputacions. Així, i a l’efecte del que estableixen els apartats a i b de l’article 36 LRBRL abans transcrits, la diputació aprova anualment un pla provincial de cooperació a les obres i serveis de competència municipal, en l’elaboració del qual han de par- ticipar els municipis de la província. Aquest pla, que ha de contenir una memòria justificativa dels seus ob- jectius i dels criteris de distribució dels fons, que, en tot cas, han de ser objectius i equitatius, pot finançar-se amb mitjans propis de la diputació, amb les aportacions municipals i amb les subvencions que acordin la CA i l’Estat amb càrrec als respectius pressupostos. A Catalunya, aquests plans provincials s’ìnstrumenten a través del Pla únic d’obres i serveis, que ha enfron- tat durant anys la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Això no obstant, el TC ja va aclarir, mitjançant la Sentència 109/1998, de 21 de maig, que les funcions de cooperació municipal de la província no es veuen anul·lades pel que estableixen els articles 9 i 10 de la Llei 5/1987, de 4 d’abril, sobre règim provisional de les competències de les diputacions provincials, i la Llei 23/1987, de 23 de desembre, sobre el Pla únic d’obres i serveis. A més, el Tribunal va manifestar que el Pla únic d’obres i serveis que correspon aprovar a la Generalitat té caràcter substitutiu dels diversos plans provincials i és totalment constitucional, perquè l’elaboració i l’apro- vació del pla per part de la Generalitat no suposen cap vulneració de l’autonomia provincial en la mesura que, d’una banda, les diputacions hi participen mitjançant la seva presència en la Comissió de cooperació local de Catalunya, i, de l’altra, les aportacions que estan obligades a fer al Pla són invertides, com preveu la Llei del Parlament de Catalunya, en benefici del seu respectiu àmbit territorial. Així mateix, la diputació assegura l’accés de la població de la província al conjunt dels serveis mínims de competència municipal i la màxima eficàcia i economia en la prestació d’aquests serveis mitjançant fórmules d’assistència i cooperació municipals. Amb aquesta finalitat, les diputacions poden atorgar subvencions i ajudes amb càrrec als seus fons propis per a la realització i el manteniment d’obres i serveis municipals, que s’instrumenten a través de plans especials o altres instruments específics. Finalment, també coopera en l’elaboració de plans territorials i urbanístics, la redacció de projectes, la direc- ció d’obres i instal·lacions, informes tècnics previs a l’atorgament de llicències, etc. LES COMARQUES Segons els articles 3.2 i 42 LRBRL, les CCAA, d’acord amb el que disposin els respectius estatuts, poden crear en el seu territori comarques o altres entitats que agrupin diversos municipis les característiques dels quals determinin interessos comuns que requereixin una gestió pròpia o la prestació de serveis en un àmbit determinat. A Catalunya, la reivindicació de la comarca com a demarcació territorial amb identitat pròpia ha estat una constant del catalanisme polític davant la província, demarcació territorial fixada amb caràcter general per a tot el territori espanyol. Així, amb l’Estatut de 1979 ja es va configurar, juntament amb el municipi, com a peça bàsica de l’organit- zació territorial de la Generalitat, a l’empara del que estableix l’article 141.3 de la Constitució, que recull la possibilitat que es creïn agrupacions de municipis diferents de la província. L’article 42 LRBRL considera la comarca com un ens de caràcter dispositiu; en canvi, l’Estatut de 1979 l’en- tenia com una organització territorial de constitució obligada (article 5).