Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 107 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera - Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hi- sendes locals - Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el capítol primer del títol sisè de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, en matèria de pressupostos - Ordre HAP/2105/2012, d’1 d’octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació previstes a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera - Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals ESTABILITAT PRESSUPOST RIA I SOSTENIBILITAT FINANCERA Podem definir l’ estabilitat pressupostària com “l’existència d’un equilibri entre els ingressos i les despeses de naturalesa no financera, en termes de comptabilitat nacional”. L’art. 3 LOEPSF afirma que l’estabilitat pressupostària de les AAPP és la situació d’equilibri o superàvit es- tructural, i que l’estabilitat pressupostària de la resta de les entitats públiques empresarials, societats mer- cantils i altres ens dqe dret públic dependents de les AAPP no incloses en el sector Administració pública es correspon amb la posició d’equilibri financer. D’aquesta manera: . Si els ingressos no financers superen les despeses no financeres hi ha capacitat de finançament . . Si les despeses superen els ingressos hi ha inestabilitat i necessitat de finançament. En aquest sentit, la mateixa LOEPSF considera, en l’exposició de motius, que l’estabilitat pressupostària, recollida constitucionalment, és la base per impulsar el creixement i la creació d’ocupació en l’economia es- panyola, garantir el benestar dels ciutadans, crear oportunitats per als emprenedors i oferir una perspectiva de futur més pròspera, justa i solidària. El principi d’estabilitat pressupostària es reforça amb el de sostenibilitat financera o capacitat per finan- çar compromisos de despesa presents i futurs dins els límits de dèficit, deute públic i morositat de deute comercial, d’acord amb el que estableix la LOEPSF, la normativa sobre morositat i la normativa europea. Origen i règim jurídic A la pràctica, l’estabilitat pressupostària es va instrumentar en un primer moment, en l’àmbit europeu, a través dels anomenats “criteris de convergència de Maastricht” i la seva extensió al Pacte d’Estabilitat i Creixement. Amb la Llei 18/2001, de 12 de desembre, general d’estabilitat pressupostària, Espanya va apostar inequí- vocament pel dogma de la contenció de la despesa pública en els diferents nivells d’actuació —central, autonòmic i local—, llei que va ser modificada posteriorment diverses vegades i derogada sis anys més tard pel Reial decret legislatiu 2/2007, del 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei general d’es- tabilitat pressupostària. Però la crisi econòmica que va tenir lloc anys més tard va posar de manifest la insuficiència dels me- canismes de disciplina previstos en aquesta llei, ja que les AAPP espanyoles van registrar el 2009 el