Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 112 L’establiment de regles fiscals per part de l’Estat —normes legals que restringeixen la despesa, el dèficit o el deute públics— contribueix a fer que la despesa sigui més eficient i afavoreix l’estabilitat macroeconòmica, ja que ajuda a reduir la inflació i els tipus d’interès i a augmentar l’estalvi nacional, cosa que redunda en més creixement econòmic. Alhora, sobrevenen costos en termes de pèrdua de marge d’actuació de la política pressupostària com a mecanisme estabilitzador del cicle econòmic, i també com a eina especialment útil, en un context d’unió eco- nòmica i monetària, de lluita contra els efectes de potencials pertorbacions asimètriques, és a dir, aquelles que, dins una zona monetària única, afecten només una àrea determinada. Així mateix, aquestes normes exigeixen, en molts casos, sacrificar en certa mesura la inversió pública, i eli- minen la tradicional relació positiva entre dèficit públic i creixement, almenys a curt termini. L’estabilitat pressupostària consistiria, doncs, en un conjunt de regles fiscals que limiten el dèficit públic i propicien un escenari estable i predictible de despesa pública en un horitzó de mitjà termini. Establiment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària D’acord amb el que disposa l’art. 15 LOEPSF, el primer semestre de cada any, el Govern, mitjançant acord del Consell de Ministres, a proposta del ministre d’Hisenda i previ informe del Consell de Política Fiscal i Fi- nancera de les CCAA i de la Comissió Nacional de l’AL, ha de fixar els objectius d’estabilitat pressupostària en termes de capacitat o necessitat de finançament, de conformitat amb la definició continguda en el Siste- ma Europeu de Comptes Nacionals i Regionals, i l’objectiu de deute públic en relació amb els tres exercicis següents, tant per al conjunt de les AAPP com per a cadascun dels subsectors. Aquests objectius s’han d’expressar en termes percentuals del producte interior brut nacional nominal. Als efectes previstos en el paràgraf anterior, abans de l’1 d’abril de cada any, el Ministeri d’Hisenda ha de remetre les respectives propostes d’objectius al Consell de Política Fiscal i Financera de les CCAA i a la Co- missió Nacional de l’AL, que han d’emetre els seus informes en un termini màxim de 15 dies, a comptar des de la data de recepció de les propostes a la secretaria general del Consell de Política Fiscal i Financera de les CCAA i a la secretaria de la Comissió Nacional de l’AL. Per fixar l’objectiu d’estabilitat pressupostària s’ha de tenir en compte la regla de despesa i el saldo estruc- tural de l’exercici immediatament anterior. La LOEPSF ha incorporat, novament, a l’article 12, la regla de despesa , i com a complement d’aquesta regla, disposa que, quan s’obtinguin més ingressos dels previstos, no s’han de destinar a finançar noves despeses, sinó a reduir el nivell de deute públic. En virtut de la regla de despesa, establerta en la normativa europea, la variació de la despesa computable de l’Administració central, de les CCAA i de les CCLL no pot superar la taxa de referència de creixement del producte interior brut de mitjà termini de l’economia espanyola. Això no obstant, quan hi hagi un desequilibri estructural en els comptes públics o un deute públic superior a l’objectiu establert, el creixement de la despesa pública computable s’ha d’ajustar al camí establert en els respectius plans economicofinancers i de reequilibri previstos en els articles 21 i 22 LOEPSF. A més, la LOEPSF estableix la prioritat absoluta de pagament dels interessos i el capital del deute públic davant de qualsevol altre tipus de despesa (art. 135.3 CE), cosa que constitueix una garantia rotunda davant els inversors. Igualment, per a la fixació dels objectius d’estabilitat pressupostària de deute públic, s’han de tenir en comp- te les recomanacions i les opinions emeses per les institucions de la UE sobre el programa d’estabilitat d’Es- panya o que es derivin de la resta de mecanismes de supervisió europea.