Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 163 NORMES QUE S’UTILITZEN - Constitució Espanyola - Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària - Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local - aLlei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera - Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals - Reial decret 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa el capítol primer del títol sisè de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, en matèria de pressupostos - Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals - Ordre HAP/1781/2013, de 20 de setembre, per la qual s’aprova la Instrucció del model normal de comptabilitat local - Ordre HAP/1782/2013, de 20 de setembre, per la qual s’aprova la Instrucció del model simplificat de comptabilitat local i es modifica la Instrucció del model bàsic de comptabilitat local, aprovada per Ordre EHA/4040/2004, de 23 de novembre EL PRESSUPOST GENERAL DE LES EELL Concepte En termes generals, el pressupost es pot definir com el pla de despeses i de previsió d’ingressos de l’Estat o de la resta d’entitats públiques per a un exercici econòmic determinat. Per al compliment dels fins propis de les diferents entitats del sector públic s’han de fer una sèrie de des- peses corrents i de capital que han de tenir, com a contrapartida, els recursos financers que les cobreixin. El pressupost és, en primer lloc, un instrument de racionalització i organització de l’activitat financera i, en general, de l’actuació econòmica del sector públic. Del pressupost destaquen dos aspectes essencials: el significat jurídic i la funció política. Respecte al primer, l’actuació del pressupost està sotmesa a regles i criteris imperatius: desenvolupa efectes precisos relatius a la realització de les despeses públiques, que han d’estar autoritzades en el mateix pressu- post, el qual assenyala alhora els límits d’aquestes despeses. Més enllà d’aquest efecte jurídic, el pressupost compleix una funció política transcendental: El document pressupostari, en presentar, de forma unitària, el pla d’actuació econòmica del sector públic en l’àmbit corresponent (estatal, regional o local), permet emetre un judici raonat sobre l’esmentada actuació. El pressupost és el principal instrument de control de l’acció del govern del sector públic. Actualment, el pressupost consisteix en una norma que recull la xifra màxima que l’Administració està auto- ritzada a gastar durant l’exercici, que es desenvolupa convenientment en cadascuna de les diferents atenci- ons o línies de despesa, i que va acompanyada de la previsió dels ingressos que s’esperen obtenir mitjançant l’aplicació de les lleis tributàries i altres normes relatives als ingressos públics. Això no obstant, l’eficàcia jurídica del pressupost perd rellevància davant els ingressos, ja que és una mera previsió comptable i explicativa de com es financen les despeses. Per contra, les despeses mantenen tota la seva virtualitat, i la seva autorització pressupostària és un requisit jurídic indispensable per a la seva realització efectiva.