Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 195 El simple naixement no comporta, per si mateix, una operació comptable, ja que no se’n coneix, en aquell moment, la quantificació. Aquesta quantificació, tot i que en alguns casos pot ser simultània al naixement, constitueix la fase de reconeixement i liquidació del dret. Hi ha, però, un supòsit en què la quantificació existeix fins i tot abans que neixi l’exigibilitat del dret: els com- promisos d’ingressos. El compromís d’ingrés, segons l’article 45.1 RD 500/1990, és l’acte pel qual un ens públic o particular s’obli- ga, purament o condicionalment, amb l’ens local, mitjançant un acord o concert, a finançar totalment o par- cialment una despesa determinada (ex. la formalització d’un conveni entre un ajuntament i la diputació per finançar una determinada obra). b. Reconeixement i liquidació del dret Aquesta fase neix a partir d’un acte administratiu en què, en aplicació d’una norma concreta, es defineix el dret en una quantitat líquida, en l’import de l’obligació imposada a un tercer. Mitjançant el reconeixement del dret, s’incorpora a l’actiu del balanç un dret pendent de cobrar. Cal que s’ha- gi produït el naixement del dret, que el dret a cobrar tingui un valor cert i que el deutor també sigui determinat. Segons el criteri general per determinar el moment de registrar un dret de cobrament, és aquell en què es dicta l’acte administratiu mitjançant el qual es quantifica, d’acord amb la normativa establerta per a cada recurs (acte de liquidació). En funció del recurs o del moment en què es dicti l’acte administratiu, el reconeixement del dret pot ser previ o simultani a l’ingrés efectiu. Per exemple, l’acte administratiu per aprovar el padró de l’IBI és previ a l’ingrés que efectua el contribuent. En canvi, en l’abonament d’una taxa per expedició de documents administratius, el reconeixement del dret al cobrament normalment es registra en el mateix moment en què es paga. L’acte de liquidació, d’acord amb la LGT i amb la normativa que la desenvolupa, es fa de les formes següents: • De contracció prèvia i ingrés directe. Liquidació que gira l’Administració de manera individual. Per al cobrament es requereix la notificació expressa al subjecte passiu o deutor, en els terminis previstos legalment. • De contracció prèvia i ingrés per rebut. Liquidació realitzada per l’Administració a través duna llista cobra- dora o padró. El cobrament és periòdic, a través d’un rebut, amb la notificació col·lectiva prèvia mitjançant anuncis o edictes que fixin els terminis d’ingrés d’acord amb la normativa aplicable. • Autoliquidacions. Liquidació realitzada pel subjecte passiu d’un tribut en què, en un mateix acte, declara el fet imposable, quantifica l’ingrés i el realitza. • Altres ingressos sense contracció prèvia. No requereixen liquidació administrativa, com les subvencions i les transferències corrents rebudes d’altres administracions. c. Realització material de l’ingrés Aquesta fase també es desenvolupa d’acord amb la normativa que regula cada dret. Així, en virtut dels arti- cles 2 i 12 TLRHL, per a la recaptació dels ingressos tributaris i no tributaris de caràcter públic, les entitats locals tenen les mateixes prerrogatives que l’Administració estatal, que són regulades en la LGT i el RD 500/1990 .