Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 223 LA REALITZACIÓ DE PAGAMENTS: PRELACIÓ, PROCEDIMENTS I MITJANS DE PAGAMENT L’article 187 TRLHL estableix, com a criteri prioritari i obligatori, la preferència de les despeses de personal i les obligacions contretes en exercicis anteriors. Però també cal tenir en compte l’article 135.3 CE, que estableix que els crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les AAPP s’entenen sempre inclosos en l’estat de despeses dels seus pressupos- tos i el seu pagament té prioritat absoluta. A partir d’això, i respectant aquesta prelació, cada entitat local es pot autoorganitzar per al pagament als creditors. L’expedició de les ordres de pagament s’ha d’adequar al pla, d’acord amb les prioritats legals. A més, la despesa no s’ha d’ajustar únicament a l’existència de consignació pressupostària, sinó també a les pre- visions del pla, de tal manera que no se sobrepassin els límits establerts en el pla per a cada moment de l’exercici. Pel que fa al procediment, l’article 186 TRLHL diu: “1. Competeixen al president de l’entitat local les funcions d’ordenació de pagaments. 2. El ple de l’entitat local, a proposta del president, pot crear una unitat d’ordenació de pagaments que, sota la superior autoritat d’aquest, exerceixi les funcions administratives de l’ordenació de pagaments. 3. El ple de les EELL de més de 500.000 habitants de dret, a proposta del president, també pot crear una unitat central de tresoreria que, sota la superior autoritat d’aquest, exerceixi les funcions de l’ordenació de pagaments. 4. L’ordenació de pagaments en els organismes autònoms l’exerceix l’òrgan d’aquests organismes que, per estatuts, la tingui atribuïda.” Finalment, quant als mitjans de pagament, com hem vist, en virtut de l’article 197 TRLHL, es poden utilitzar els següents: • Per transferència a comptes oberts a nom dels perceptors en bancs o caixes d’estalvi, els efectes dels creditors dels quals assenyalen l’establiment de crèdit i el número i la classe de compte en què s’han d’abonar els crèdits. • Per xec bancari. La Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i la lluita contra el frau, va establir una limitació de pagaments en efectiu, amb una clara vocació de lluita contra el frau. Els òrgans de control, tant els interns com els externs, recomanen l’eliminació del sistema de caixa en la gestió recaptatòria dels ajuntaments, ja que té un nivell de risc superior, en implicar el maneig físic de diners. Això no obstant, hi ha polèmica doctrinal respecte a l’aplicació, a les AAPP, de la Llei de consumidors i usu- aris, que estableix l’obligació que el consumidor pugui pagar en efectiu. Les darreres interpretacions sobre aquesta obligació tendeixen a entendre que no és aplicable a l’Administració. L’expedició de mitjans de pagament ha d’anar signada pels anomenats “clauers”, (els qui tenen les claus de la caixa) que sempre han de ser tres: l’alcalde (ordenador de pagaments), el tresorer i l’interventor.