Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 248 A Catalunya, l’article 41.4 Llei 18/2010, de la Sindicatura de Comptes, disposa, respecte a la remissió dels comptes generals de les corporacions locals, que aquestes corporacions han de retre els comptes de cada exercici directament a la Sindicatura de Comptes abans del 15 d’octubre de l’any següent al del tancament de l’exercici. La Sindicatura de Comptes ha de formar i unir el compte general de les CCLL, el qual ha de ser conegut pel Parlament. A més de retre-hi els comptes generals, s’han de lliurar a la Sindicatura de Comptes les auditories i qualsevol altre informe de fiscalització, amb les recomanacions i reserves corresponents. Si els ens locals incompleixen el deure de remissió a la Sindicatura de Comptes de la documentació establer- ta o de la informació complementària d’aquesta documentació, un cop realitzat el tràmit d’audiència sense que s’hagi acreditat cap causa justificada de l’incompliment, el ple de la Sindicatura de Comptes ho ha de comunicar al departament competent en matèria d’Administració local per a la inscripció en l’inventari públic de control de compliment de les obligacions financeres dels ens locals, que ha d’estar a disposició dels de- partaments de l’Administració de la Generalitat i al Departament d’Economia, a fi que s’adoptin les mesures destinades a suspendre el lliurament a l’ens infractor de subvencions o transferències a què tingui dret amb càrrec als pressupostos de la Generalitat de Catalunya, sempre que no provinguin d’altres administracions. Aquesta suspensió s’ha de mantenir fins que s’acrediti la remissió dels comptes, i no genera, en cap cas, dret a compensació financera. Les relacions del Tribunal de Comptes i els òrgans de control extern de les comunitats autònomes D’acord amb l’article 136.1 CE, la fiscalització externa de l’activitat financera del sector públic estatal és competència del Tribunal de Comptes, si bé aquest no és l’únic òrgan fiscalitzador respecte als sectors au- tonòmic i local, ja que la major part de comunitats autònomes han creat òrgans de control extern dins el seu àmbit territorial, que comparteixen amb el Tribunal de Comptes l’activitat fiscalitzadora, sens perjudici de la condició d’òrgan suprem que li atribueix l’article 136 CE. A tots aquests òrgans se’ls han assignat competències fiscalitzadores anàlogues a les del Tribunal de Comp- tes i utilitzen procediments fiscalitzadors similars. També és similar la vinculació d’aquestes institucions al seu respectiu parlament. En tot cas, l’article 153 CE atribueix al Tribunal de Comptes el control econòmic i pressupostari de les co- munitats autònomes, sense fer cap menció de la possible existència d’òrgans de control extern propis de les comunitats. Això no obstant, una vegada constituïdes les comunitats autònomes amb una organització institucional ba- sada en una assemblea legislativa i un consell de govern (art. 152.1 CE) i —sobretot— després que en els respectius Estatuts d’Autonomia s’hagi previst la creació d’alguns òrgans de control extern (OCEX), sembla obligat interpretar que l’article 153 CE no té caràcter excloent. Aquesta doctrina és mantinguda pel TC en la sentència 187/1988, de 17 d’octubre, i en la sentència 214/1989, de 21 de desembre, en què s’afirma: “L’activitat de control realitzada per les comunitats autònomes no ex- clou, doncs, la que pugui exercir l’Estat a través del Tribunal de Comptes, en l’àmbit de les seves pròpies competències, sobre la matèria.” La mateixa doctrina s’acull a la STC 18/1991, de 31 de gener. Ara bé, el bloc de la constitucionalitat no estableix un repartiment o distribució de competències entre el Tribunal de Comptes i els OCEX, sinó que produeix un exercici de competències concurrents en els dos òr- gans, raó per la qual sorgeix el problema de coordinar les funcions que tenen atribuïdes. És a dir, es planteja el problema de determinar si els OCEX poden exercir el control extern de l’activitat econòmica de les corpo- racions locals només per delegació del Tribunal de Comptes o bé també, amb independència de la possible delegació, per competència pròpia.