Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 249 La qüestió ha estat resolta en la STC 187/1988, de 17 d’octubre, en què es fa un estudi de les competències del Tribunal de Comptes, així com de les expressions “suprem òrgan fiscalitzador” (articles 136.1 CE i 1.1 LOTCo), i “únic en el seu ordre” (l’art. 1.2 LOTCo): • Quant a la jurisdicció comptable, defineix el seu caràcter exclusiu i excloent, que rebutja qualsevol possibi- litat d’enjudiciament, per part dels OCEX de les comunitats autònomes, de les responsabilitats comptables de les persones que tinguin al seu càrrec els fons públics. L’única possible actuació d’aquests altres òrgans s’ha de reduir, en tot cas, a col·laborar en la instrucció dels procediments. Aquesta interpretació es fonamenta en el fet que l’enjudiciament comptable és una activitat de na- turalesa jurisdiccional i constitueix una jurisdicció pròpia del Tribunal de Comptes, amb el caràcter de necessària i improrrogable, exclusiva i plena. Per aquest motiu, l’article 1.2 LOTCo considera aquest tribunal únic en el seu ordre per a la funció d’enjudiciament comptable, que abasta tot el territori nacional. • En relació amb la funció de fiscalització, i en virtut dels articles 136 CE i 1.1 LOTCo, el Tribunal de Comptes és el “suprem òrgan fiscalitzador”, cosa que en cap cas no suposa, però, l’exclusió d’altres òrgans fisca- litzadors del sector públic en general i de les corporacions locals en particular. Les conclusions de la sentència esmentada respecte a aquesta funció són les següents: o Tot i que la funció fiscalitzadora del Tribunal de Comptes es pot estendre a tot el sector públic, incloses les corporacions locals, l’àmbit principal i preferent del seu exercici és el de l’activitat financera de l’Es- tat i del sector públic estatal. o Malgrat que el Tribunal de Comptes és l’organisme fiscalitzador de l’activitat financera pública, no ha de ser necessàriament l’únic. El que exigeix l’article 136.1 CE és que, si hi ha diversos òrgans fiscalitzadors, el Tribunal de Comptes mantingui respecte a aquests òrgans una relació de supremacia. o El control financer de les corporacions locals per part d’aquests òrgans tampoc no contradiu l’ar- ticle 136.1 CE mentre la relació que hi mantingui el Tribunal de Comptes sigui l’esmentada, de supremacia. o Per tot això, la competència que es pugui atribuir a aquests òrgans fiscalitzadors sobre les corporaci- ons locals no exclou la que pugui correspondre al Tribunal de Comptes, ni hi és incompatible, sobre les mateixes administracions públiques. En tot cas, aquesta activitat fiscalitzadora no pot interferir en l’autonomia que l’article 137 CE reconeix als ens locals, ja que el principi d’autonomia és compatible amb l’existència d’un control de legalitat sobre l’exercici de les competències d’aquests ens realitzat tant per l’Estat com per les comunitats autònomes, en els casos i en les formes determinats legalment. Tot i així, no poden ser controls genèrics i indeterminats que situïn les entitats locals en una posició de subor- dinació o dependència quasi jeràrquica respecte a l’Administració estatal o autonòmica. Han de ser, doncs, controls de caràcter concret, que han de referir-se normalment a supòsits en què l’exercici de les compe- tències de l’entitat local incideixi en interessos generals concurrents amb els de l’ens que exerceix el control (STC 4/1981 i STC 27/1987).