Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 255 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitució Espanyola - Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera - Llei Orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes - Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local - Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hi- sendes locals - Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de règim jurídic del control intern en les entitats del sector públic local - Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional CONCEPTE DE CONTROL INTERN I LA SEVA APLICABILITAT AL SECTOR P BLIC El control intern és definit com un procés integrat i dinàmic dut a terme per l’administració, la direcció i la resta de personal d’una entitat, i dissenyat amb el propòsit de proporcionar un grau de seguretat raonable quant a la consecució dels objectius relacionats amb les operacions, la informació i el compliment. D’aquesta manera, el control intern és una funció inherent a l’administració, integrada al funcionament or- ganitzacional i a la direcció institucional, i deixa de ser una funció que s’assigna a una àrea específica de l’empresa. En aquest sentit, el sistema de control intern s’orienta a promoure totes les condicions necessàries perquè l’equip de treball faci el màxim esforç per assolir els resultats desitjats, atès que promou el bon funcionament de l’organització. Perquè totes les parts implicades en el control intern puguin exercir-lo de forma efectiva, cal que disposin d’una estructura que el suporti, és a dir, d’un determinat sistema de control intern. Actualment, totes les AAPP, siguin territorials o instrumentals, estan legalment subjectes al control intern de la despesa, que és efectuat, preferentment, per un òrgan pertanyent a l’entitat que fiscalitza o controla. La idea de control és implícita en el mateix concepte Administració pública , en la mesura que es caracteritza, segons l’etimologia del terme, per la gestió d’interessos aliens. L’activitat economicofinancera del sector públic, com qualsevol activitat administrativa, no pot quedar fora dels principis de legalitat, eficàcia i eficiència a què fa referència l’article 103 CE, i encara menys del control jurisdiccional dels jutges i els tribunals a què es refereix l’art. 106 CE. Per tot això, i atesa la seva importància dins la gestió pública, l’ordenament jurídic ha previst un sistema de controls específics per a l’activitat financera del sector públic. En l’àmbit de l’Administració de l’Estat, l’art. 140 i ss. Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostà- ria (LGP), estableixen les diferents fórmules per al control de la gestió economicofinancera del sector públic estatal. L’art. 140 LGP, en relació amb l’Administració de l’Estat, disposa: “1. En la seva condició de suprem òrgan fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica de l’Estat i del sector públic, correspon al Tribunal de Comptes el control extern del sector públic estatal, en els termes es- tablerts en la Constitució, en la seva Llei Orgànica i en les altres lleis que regulin la seva competència.