Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 288 Aquest règim general estableix el règim jurídic de l’activitat subvencional de les administracions públiques, el procediment de concessió i gestió, el reintegrament, el control financer i el règim sancionador. D’acord amb l’exposició de motius de la LGS, les subvencions són, des de la perspectiva administrativa, una tècnica de foment de determinats comportaments considerats d’interès general per a la gestió d’activitats d’interès públic. Aquest concepte queda recollit a l’article 2 d’aquesta llei: “1. S’entén per subvenció, a l’efecte d’aquesta llei, les disposicions dineràries realitzades per qualsevol dels subjectes previstos a l’article 3 d’aquesta Llei a favor de persones públiques o privades i que compleixi els requisits següents: a) Que el lliurament es realitzi sense contraprestació directa dels beneficiaris. b) Que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un comportament singular, ja realitzats o per desenvolupar, o la concurrència d’una situació, i que el beneficiari hagi de complir les obligacions materials i formals que s’hagin establert. c) Que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tinguin per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o d’interès social o de promoció d’una finalitat pública.” L’article 40 TLRHL determina que les subvencions que obtinguin les entitats locals amb destinació a les se- ves obres i serveis no poden ser aplicades a atencions diferents d’aquelles per a les quals van ser atorgades, excepte, si escau, els sobrants no reintegrables la utilització dels quals no estigués prevista en la concessió. Per garantir-ho, les entitats públiques atorgants poden verificar la destinació que es dona a les subvencions. Si després de les actuacions de verificació les subvencions no es destinen a les finalitats per a les quals s’ha- vien concedit, l’entitat pública atorgant pot exigir-ne el reintegrament de l’import o compensar-ho amb altres subvencions o transferències a què tingui dret l’entitat afectada, amb independència de les responsabilitats que hi hagi. LA IMPOSICIÓ I L’ORDENACIÓ DE TRIBUTS I L’ESTABLIMENT DE RECURSOS NO TRIBUTARIS L’article 133.2 CE preveu la possibilitat que les CCAA i les EELL puguin establir recursos de caràcter tributari, d’acord amb el que estableixin les lleis de l’Estat. L’article 106 LRBRL estableix: “1. Les entitats locals tenen autonomia per establir i exigir tributs d’acord amb el que preveu la legislació de l’Estat reguladora de les hisendes locals i en les lleis que dictin les comunitats autònomes en els supòsits expressament previstos. 2. La potestat reglamentària de les entitats locals en matèria tributària s’exerceix a través d’OOFF regulado- res dels seus tributs i de les ordenances generals de gestió, recaptació i inspecció. Les corporacions locals en poden emanar disposicions interpretatives i aclaridores.” Per tant, l’efectivitat de les potestats de les EELL per establir i exigir tributs pressuposa que aquestes entitats tinguin capacitat per acordar la imposició dels tributs que li són propis, desenvolupar-ne reglamentàriament les normes legals reguladores i, finalment, gestionar-los.