Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 292 L’ESTABLIMENT DE RECURSOS NO TRIBUTARIS L’establiment de recursos no tributaris no s’ajusta a les previsions per a la imposició i l’ordenació de tributs locals (aprovació d’ordenança fiscal), sinó que, atès el seu caràcter no tributari, s’ha de fer mitjançant acord de l’òrgan competent de la corporació, el ple, malgrat que és possible delegar-lo a la junta de govern local. A més, la regulació no s’estableix mitjançant una ordenança fiscal, sinó una ordenança general elaborada d’acord amb el procediment d’elaboració i aprovació d’ordenances generals previst a l’article 49 LRBRL. Pel que fa a la seva entrada en vigor, s’ha d’ajustar al règim previst a l’article 70.2 LRBRL. Els principals recursos no tributaris —l’establiment dels quals correspon de forma unilateral a les EELL i d’acord amb l’enumeració de l’article 2 TRLRHL— són els preus públics i el producte de multes i sancions. Pel que fa a la resta de recursos que esmenta aquest article, i que tampoc tenen caràcter tributari (subven- cions, ingressos de dret privat, operacions de crèdit i altres ingressos de dret públic), el seu establiment, en la majoria de casos, no depèn únicament d’un acord de l’òrgan de govern local corresponent, sinó que hi ha de concórrer l’acord de voluntats d’altres persones juridicopúbliques o privades externes a l’Administració. Preus públics Es regulen als articles 41 a 47 TRLRHL, ambdós inclosos. Les EELL poden establir preus públics per la prestació de serveis o la realització d’activitats de la competèn- cia local, sempre que no concorrin cap de les circumstàncies especificades a l’article 20.1.b TLRHL, és a dir: • Que els serveis públics o les activitats administratives no siguin de sol·licitud o de recepció voluntària. • Que els serveis públics o les activitats administratives no es presentin o es realitzin per al sector privat per no implicar intervenció en l’actuació dels particulars o qualsevol altra manifestació d’autoritat, o bé perquè no es tracta de serveis en què estigui declarada la reserva a favor de les entitats locals d’acord amb la normativa vigent, perquè, en cas contrari, seria una taxa. El TLRHL exclou de l’exigibilitat de preus públics els serveis i les activitats enumerats a l’article 21, una enu- meració que la doctrina considera que s’hauria de fer extensiva a tot el servei municipal mínim i obligatori (article 26 LBRL). La doctrina, com especifica Ferreiro Lapatza , ha posat en relleu que no hi ha una diferència clara entre les taxes i els preus públics. Des del punt de vista dogmàtic, aquesta distinció rau en la configuració d’una taxa per la prestació pública imposada ex lege , mentre que els preus públics deriven d’obligacions nascudes d’un acord de voluntats. L’import ha de cobrir com a mínim el cost del servei prestat o de l’activitat realitzada. Tanmateix, pot ser menor que el cost si conflueixen raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin. No es poden exigir preus públics pels serveis i les activitats detallats a l’article 21 TRLRHL, com ara: • Ensenyament en els nivells d’educació obligatòria. • Enllumenat de vies públiques. • Subministrament d’aigua en fonts públiques.