Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023-2024 293 L’establiment de preus públics com a recurs no tributari no s’ajusta al que preveu l’article 17 TRLRHL per a la imposició i l’ordenació de tributs locals per les ordenances locals, sinó que es farà mitjançant l’acord de l’òrgan competent de la corporació, el ple, tot i que és possible delegar-ho a la junta de govern local. El procediment queda previst als articles 49 i 70.2 LRBRL respecte a l’elaboració, l’aprovació i la publicació de les ordenances generals. L’article 47 TRLRHL preveu que el ple de la corporació pot delegar a la junta de govern local la facultat d’es- tablir i modificar els preus públics, d’acord amb l’article 23.2.b LRBRL. Import de multes i sancions Finalment, com altres recursos de dret públic no tributaris de les entitats locals, d’acord amb l’article 2 TL- RHL, es preveu el producte de les multes i les sancions que les EELL poden imposar en l’àmbit de les res- pectives competències. La doctrina no es refereix al producte de les multes i les sancions com un recurs de les hisendes locals, sinó que simplement es defineixen com a ingressos de dret públic, atès que el règim jurídic aplicable és públic i la finalitat per a la qual s’imposen sempre és també pública. En definitiva, no es tracta d’un ingrés amb finalitat financera i, per tant, no es desenvolupa en el TLRHL. L’article 2.1.g TLRHL disposa que s’ha de tractar del producte de multes i sancions imposades en l’àmbit de competències de les EELL. En conseqüència, és la titularitat de la potestat sancionadora administrativa la determinant de la titularitat d’aquest recurs i no la potestat tributària o financera en general. L’ESTUDI TECNICOECON MIC L’article 25 TRLHL estableix: “Els acords per a l’establiment de taxes, ja sigui per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic, o per finançar totalment o parcialment nous serveis, s’han d’adoptar en vista d’informes tecnicoeco- nòmics en els quals es posi de manifest el valor de mercat o la previsible cobertura dels costos del servei, respectivament. Aquest informe s’ha d’incorporar a l’expedient per adoptar l’acord corresponent.” Els estudis de costos econòmics que s’han d’incorporar a l’expedient d’aprovació de la respectiva ordenan- ça fiscal reguladora de la taxa tenen com a finalitats: a) Definir els criteris o les variables adoptades per determinar el grau de cobertura de la taxa. b) Identificar els ingressos, els costos directes o indirectes associats a la prestació dels serveis o lliurament dels béns. c) Estimar els ingressos previsibles i quantificar els costos directes imputables, així com la part proporcional dels costos indirectes susceptibles d’imputació. d) Concloure el grau de cobertura dels costos imputables als serveis o a les activitats. Pel que fa a l’import de la taxa en els casos de prestació de serveis o realització d’activitats, la Llei exigeix l’equivalència entre el benefici que reporta el servei o l’activitat i el pagament que se n’efectua, amb el límit màxim establert en el cost del servei o l’activitat.