Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023- 2024 26 Funcionaris interins L’article 10 TREBEP estableix: “Són funcionaris interins els qui, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals per a l’exercici de funcions pròpies de funcionaris de carrera, quan es doni alguna de les circums- tàncies següents: a) L’existència de places vacants quan no en sigui possible la cobertura amb funcionaris de carrera, per un màxim de tres anys, en els termes que preveu l’apartat 4. b) La substitució transitòria dels titulars. c) L’execució de programes de caràcter temporal, que no poden tenir una durada superior a tres anys, ampliable fins a dotze mesos més per les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut. d) L’excés o l’acumulació de tasques, per un termini màxim de nou mesos dins un període de divuit mesos.” Pel que fa als drets i els deures d’aquest personal, cal assenyalar que als funcionaris interins els és aplicable, en tot allò que sigui adequat a la naturalesa de la seva condició, el règim general dels funcionaris de carrera. La jurisprudència ha aportat en els últims anys novetats significatives en relació amb els funcionaris interins. Així, els reconeix triennis per anys de serveis prestats en termes anàlegs als dels funcionaris de carrera (art. 25.2 TREBEP) o el dret a situacions administratives com l’excedència. Personal laboral D’acord amb l’article 11 TREBEP, és personal laboral el que, en virtut del contracte de treball formalitzat per escrit en qualsevol de les modalitats de contractació previstes en la legislació laboral, presta serveis retribuïts per a les administracions públiques. Depenent de la seva durada, el contracte pot ser per temps indefinit o temporal. L’article 7 TREBEP preveu que el personal laboral al servei de les AAPP, a més de regir-se per la legislació laboral i les altres normes convencionalment aplicables, es regeix pels preceptes de l’estatut que així ho disposin. El TC, en la sentència de 16 d’abril de 1985, assenyala que “entre el règim administratiu i el laboral no hi ha, en principi, cap diferència de contingut essencial quant a la prestació de serveis als ens públics, de manera que no és sinó una qüestió de tècnica organitzativa, ja que l’Administració pot utilitzar indistintament qualse- vol de les dues modalitats contractuals, i el que determina l’adscripció a l’àrea de contractació administrativa, amb exclusió de la laboral, no és la naturalesa del servei prestat, sinó l’existència d’una normativa amb rang de llei que ho autoritzi i el fet que s’hi sotmeti”. Queda així clarament delimitat el doble caràcter del personal al servei de l’Administració local: el funcionari, subjecte a l’estatut funcionarial, i a qual es reserva exclusivament el compliment d’una sèrie de funcions públiques (art. 9.2 TREBEP), i el personal laboral, que pot ocupar els llocs de treball que descriu l’art. 15.1.c) LMRFP. El model que propugna la Constitució opta per la relació funcionarial. Això no obstant, el TRLFPC i la LMRFP, d’aplicació supletòria als ens locals, si bé mantenen la preferència per la relació funcionarial, estableixen una llista de llocs que poden ser ocupats, de manera excepcional, per personal laboral. Així, el TRLPC estableix que, com a excepció, poden ser ocupats per personal en règim laboral els llocs següents: