Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 97 c. Inactivitat material de l’Administració Supòsit delimitat en l’article 29 de la Llei, que estableix el següent: 1. Quan l’Administració, en virtut d’una disposició general que no requereixi actes d’aplicació o en virtut d’un acte, contracte o conveni administratiu, estigui obligada a realitzar una prestació concreta a favor d’una o diverses persones determinades, els qui hi tinguin dret poden reclamar a l’Administració el compliment d’aquesta obligació. Si, en el termini de tres mesos des de la data de la reclamació, l’Administració no ha donat compliment al que se sol·licita o no ha arribat a un acord amb els interessats, aquests poden deduir recurs contenciós administratiu contra la inactivitat de l’Administració. 2. Quan l’Administració no executi els seus actes ferms. els afectats poden sol·licitar-ne l’execució, i si l’execució no es produeix en el termini d’un mes des que ha estat sol·licitada, els sol·licitants poden formular recurs contenciós administratiu, que es tramita pel procediment abreujat regulat en l’article 78.. d. Via de fet Aquest supòsit es refereix a qualsevol activitat material de l’Administració que afecti de fet qualsevol interes- sat i no sigui coberta per un acte administratiu previ. Article 30: En cas de via de fet, l’interessat pot formular un requeriment a l’Administració actuant i intimar-ne la cessació. Si aquesta intimació no fos formulada o no fos atesa dins els deu dies següents a la presentació del requeriment, pot deduir directament recurs contenciós administratiu. Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 31, el demandant pot pretendre la declaració de no confor- mitat a dret i, si escau, l’anul·lació dels actes i disposicions susceptibles de ser impugnats segons el capítol precedent. També pot pretendre el reconeixement d’una situació jurídica individualitzada i l’adopció de les mesures adequades per al ple restabliment d’aquesta situació, com ara la indemnització dels danys i els perjudicis, quan escaigui. D’altra banda, l’article 32 enuncia les pretensions pròpies de les accions contra la inactivitat de l’Adminis- tració i contra l’actuació material constitutiva de via de fet. En el primer cas, es demana “que es condemni l’Administració al compliment de les seves obligacions en els termes concrets en què estiguin establertes” pel títol jurídic de què es tracti —disposició legal, acte, contracte, conveni— o pel mateix acte administratiu dictat però no executat. En el segon cas —la via de fet—, l’actor pot pretendre que es declari contrària a dret la corresponent actuació material i que, consegüentment, s’ordeni el cessament d’aquesta actuació i s’adoptin, si escau, les altres me- sures previstes en l’article 31.2, és a dir, el ple restabliment de la situació jurídica individualitzada mitjançant les mesures adequades. Per acabar, convé ressaltar que les pretensions de les parts, tant les de la part demandant com les de la de- mandada (normalment d’inadmissió o desestimació, total o parcial) s’han de regir pel principi de congruència que formula l’article 33.1 de la Llei. Causes d’inadmissibilitat D’acord amb l’article 58 LJCA, les parts demandades poden al·legar, dins els primers cinc dies del termini per contestar la demanda, els motius que podrien determinar la incompetència de l’òrgan jurisdiccional o la inadmissibilitat del recurs, d’acord amb el que disposa l’article 69, sens perjudici que aquests motius, ex- cepte la incompetència de l’òrgan jurisdiccional, puguin ser al·legats en la contestació, fins i tot si han estat desestimats com a al·legació prèvia.