Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 105 L’article 74 LJCA es refereix a aquesta forma d’acabament del procediment. A més, l’apartat 2 d’aquest article s’identifica amb l’antiga satisfacció extraprocessal de la pretensió (regulada així mateix en l’article 76 de la Llei). S’ha de destacar que el desistiment deixa sense jutjar la qüestió de fons relativa a la legalitat o la il·legalitat de l’acte o la disposició impugnats, de manera que no impedeix que es pugui tornar a plantejar. És un problema diferent el fet que, a causa dels breus terminis de caducitat previstos per accedir al procés, el desistiment equivalgui, a la pràctica, a una renúncia, ja que rarament es pot plantejar de nou la pretensió. En aquest sentit es pronuncia la sentència del Tribunal Suprem de 28 de maig de 1984, que estableix la di- ferència entre desistiment i renúncia: “Només el desistiment permet que se susciti novament el debat sobre la qüestió de fons, cosa que no és factible en el supòsit de renúncia, perquè, en recaure sobre la relació material, extingeix el litigi”. c. Transacció L’article 77 de la Llei preveu que, en els procediments en primera o única instància, el jutge o el tribunal, d’ofici o a petició d’una de les parts, un cop formulades la demanda i la contestació, pugui sotmetre a la con- sideració de les parts el reconeixement de fets o documents, així com la possibilitat d’arribar a un acord que posi fi a la controvèrsia quan el judici es promogui sobre matèries susceptibles de transacció i, en particular, quan versi sobre estimació de quantitat. Els representants de les Administracions públiques demandades necessiten l’autorització oportuna per dur a terme la transacció, d’acord amb les normes que regulen la disposició de l’acció d’aquests representants. L’intent de conciliació no suspèn el curs de les actuacions, llevat que totes les parts que hi hagin comparegut ho demanin, i es pot produir en qualsevol moment anterior al dia en què el plet hagi estat declarat vist per a sentència. Si les parts arriben a un acord que implica la desaparició de la controvèrsia, el jutge o el tribunal ha de dictar una interlocutòria que declari acabat el procediment, sempre que el que s’ha acordat no sigui manifestament contrari a l’ordenament jurídic ni lesiu de l’interès públic o de tercers. d. L’assentiment Suposa l’acceptació, per part dels demandats, de les pretensions del demandant, i comporta que el tribunal dicti sentència conforme a aquestes pretensions, llevat que això impliqui una infracció manifesta de l’ordena- ment jurídic, cas en què el tribunal ha de dictar la sentència que consideri ajustada a dret. Prèviament, però, l’òrgan jurisdiccional ha de comunicar a les parts els motius que es puguin oposar a l’esti- mació de les pretensions i obrir un termini comú, de deu dies, per escoltar-les. Els requisits per a l’assentiment són els mateixos que els regulats en l’article 74.2 respecte al desistiment. Si els demandats són diversos, el procediment continua respecte als qui no hagin acceptat les pretensions de la demanda. S’ha de posar en relleu que, com que normalment la part demandada és l’Administració, aquesta forma d’acabament no és freqüent, atès que l’advocat que la representa necessita autorització del departament o de l’entitat competent. En el cas de l’Administració local, aquesta autorització correspon al ple de la Corpo- ració, conforme a l’article 22 LRBRL.