Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 106 RECURSOS CONTRA LES SENT NCIES En parlar de recursos, s’han de distingir dos tipus d’efectes: els efectes suspensius i els efectes devolutius. L’efecte devolutiu significa que la competència per conèixer del recurs s’atribueix a l’òrgan jurisdiccional jeràrquicament superior. L’efecte suspensiu implica el següent: • Si és admès, interromp la producció de la fermesa de la resolució impugnada. • Un cop és admès el recurs per als dos efectes, queda en suspens la jurisdicció del tribunal per continuar coneixent dels actes principals i les incidències a què puguin donar lloc. • Durant la tramitació del recurs pot quedar suspesa l’execució de la resolució En l’àmbit contenciós administratiu, tots els recursos, excepte el de súplica, són devolutius. Els recursos que es poden plantejar contra les sentències contencioses administratives són els que es des- criuen tot seguit (de manera superficial: per a un coneixement més profund, s’han d’estudiar minuciosament els articles indicats de la Llei 29/1998). a. Recurs ordinari d’apel·lació Regulat en els articles 81 a 85 de la Llei 29/1998. Termini d’interposició: quinze dies des de la notificació de la sentència, mitjançant un escrit raonat que ha de contenir les al·legacions en què es fonamenta el recurs. Un cop transcorregut el termini de quinze dies sense que s’hagi interposat el recurs d’apel·lació, la sentència esdevé ferma. b. Recurs ordinari de cassació Regulat en els arts. 86 a 95 de la Llei 29/1998. Termini d’interposició: deu dies comptats des de l’endemà de la notificació de la resolució, mitjançant un escrit en què s’ha de manifestar la intenció d’interposar el recurs, amb una exposició succinta de la concur- rència dels requisits de forma exigits. El recurs de cassació s’ha de fonamentar en algun o alguns dels motius següents: • abús, excés o defecte en l’exercici de la jurisdicció; • incompetència o inadequació del procediment; • incompliment de les formes essencials del judici per infracció de les normes reguladores de la sentèn- cia o de les que regeixen els actes i les garanties processals, sempre que, en aquest darrer cas, s’hagi produït indefensió per a la part; • infracció de les normes de l’ordenament jurídic o de la jurisprudència que siguin aplicables per resoldre les qüestions objecte de debat. c. Recurs de cassació per a la unificació de la doctrina Regulat en els articles 96 a 99 de la Llei 29/1998.