Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 109 té la consideració d’ampliable. Si, per al pagament, cal fer una modificació pressupostària, s’ha de con- cloure el procediment corresponent dins els tres mesos següents al dia de la notificació de la resolució judicial. A la quantitat a què es refereix l’apartat anterior s’hi ha d’afegir l’interès legal dels diners, que s’ha de calcular des de la data de notificació de la sentència dictada en única o en primera instància. El fet que el crèdit tingui caràcter ampliable és molt important, ja que, d’aquesta manera, l’Administració no pot invocar mai que no disposa de crèdit pressupostari suficient. Un cop transcorreguts tres mesos des que la sentència ferma és comunicada a l’òrgan que l’hagi de complir, se’n pot instar l’execució forçosa. 7 En aquest cas, l’autoritat judicial, després d’haver escoltat l’òrgan encar- regat de fer-la efectiva, pot incrementar en dos punts l’interès legal que s’ha de meritar, sempre que apreciï manca de diligència en el compliment. Si l’Administració condemnada a pagar una quantitat estima que el compliment de la sentència pot produir un trastorn greu a la seva hisenda, ho ha de posar de manifest al jutge o al tribunal, juntament amb una pro- posta raonada, a fi que, després que s’hagin escoltat les parts, es resolgui sobre la forma menys costosa d’executar la sentència. Qualsevol de les parts pot demanar que la quantitat que s’ha de satisfer sigui compensada amb crèdits que l’Administració tingui contra el recurrent. D’acord amb l’article 105, no es pot suspendre el compliment de la decisió ni declarar-ne la no execució total o parcial. Tanmateix, el mateix precepte ha previst dues hipòtesis especials: • Impossibilitat material o legal d’executar una sentència (per exemple, la modificació de plans urbanís- tics, que avui accepten el que ahir prohibien: és la causa més freqüent d’aquest tipus d’incidents d’im- possibilitat legal d’execució). • Expropiació dels drets o els interessos legítims reconeguts davant una sentència ferma. Si concorren causes d’impossibilitat material o legal d’executar una sentència, l’òrgan obligat a complir-la ho ha de manifestar a l’autoritat judicial mitjançant el representant processal de l’Administració, dins el termini de dos mesos, a fi que, amb audiència de les parts i de qui consideri interessat, el jutge o el tribunal apreciï la concurrència o no de les causes esmentades, adopti les mesures necessàries que assegurin la màxima efectivitat de l’executòria i fixi, si escau, la indemnització oportuna per la part en què no pugui ser objecte de compliment ple. Són causes d’utilitat pública o interès social, per expropiar els drets o els interessos legítims reconeguts davant l’Administració en una sentència ferma, el perill cert d’alteració greu del lliure exercici dels drets i les llibertats dels ciutadans, el temor fonamentat de guerra o la ruptura de la integritat del territori nacional. La declaració de la concurrència d’alguna d’aquestes causes l’ha de fer el Govern. També la pot efectuar el consell de govern d’una comunitat autònoma quan es tracti d’un perill cert d’alteració greu del lliure exercici dels drets i les llibertats dels ciutadans i quan l’acte, l’activitat o la disposició impugnats provinguin dels òr- gans de l’Administració d’aquesta comunitat, de les entitats locals del seu territori o de les entitats de dret públic i de les corporacions que depenguin de l’una i de les altres. La declaració de la concurrència d’alguna de les causes esmentades en el paràgraf anterior s’ha de fer dins els dos mesos següents a la comunicació de la sentència. 7 Segons STC de 15 de juliol de 1998, com a últim recurs, l’execució forçosa pot practicar-se sobre béns patrimonials no afectats a l’ús o al servei públic”.