Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 113 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitución Española - Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas - Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público - Text íntegre de l’Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat el 19 de juliol 2006 - Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora LA RESPONSABILITAT DE L’ADMINISTRACI P BLICA: R GIM JUR DIC La teoria general de la responsabilitat patrimonial, entesa com el deure d’un subjecte de rescabalar el dany patrimonial ocasionat a un altre, s’ha elaborat en el marc del dret civil i és regulada en el capítol II del títol XVI del llibre quart del CCiv. Les obligacions no deriven únicament dels contractes, sinó que, segons l’article 1089 CCiv, també nei- xen com a conseqüència de certs actes i omissions il·lícits en què intervé qualsevol tipus de culpa o negligència. D’acord amb això, qualsevol acte il·lícit que ocasioni un dany a un altre subjecte de dret ha de comportar el naixement de la consegüent obligació de reparar o d’indemnitzar el dany. La responsabilitat extracontractual entre persones privades, des del segle XIX, es regula en el CCiv. Fins que va entrar en vigor la Llei d’expropiació forçosa de 1954, aquests preceptes també s’aplicaven als danys causats per l’AP. La responsabilitat patrimonial és una de les conseqüències de l’establiment de l’Estat de dret, en què l’Admi- nistració pública resta sotmesa a l’ordenament jurídic com qualsevol altre subjecte. S’ha de tenir en compte que, en última instància, la responsabilitat obliga a prendre en consideració les con- seqüències patrimonials d’una actuació perjudicial o incorrecta. La responsabilitat repercuteix el dany causat en tota la col·lectivitat a través dels ingressos públics amb què es nodreix la Hisenda Pública, que han de fer front a la indemnització o a les obligacions que es deriven de la responsabilitat. L’articulació actual del sistema jurídic administratiu de responsabilitat patrimonial pretén evitar que les con- seqüències lesives derivades de les activitats públiques siguin suportades pel subjecte concret que, acci- dentalment, pateix una lesió. Marc constitucional i legislatiu La CE, com a principi general, en el títol preliminar, garanteix la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics (article 9.3). Aquesta previsió genèrica es desenvolupa de forma més detallada en l’article 106.2 CE, que disposa el se- güent: “Els particulars, en els termes establerts per la Llei, tenen dret a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, excepte en els casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics”. Fora de l’àmbit de les Administracions públiques, l’article 121 CE preveu la responsabilitat de l’Estat pels errors judicials i el funcionament anormal de l’Administració de justícia. Des de la perspectiva del repartiment competencial, l’article 149.1.18 CE reserva a l’Estat la competència ex- clusiva per determinar el sistema de responsabilitat extracontractual de totes les Administracions públiques.