Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 114 Aquesta competència, en ser exclusiva, no es redueix a l’establiment de les bases de la matèria, sinó que s’estén a la seva totalitat. Fins que es van aprovar la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú i la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic , la responsabilitat de les Administracions públiques, de les seves autoritats i del personal al seu servei va ser tractada, en virtut de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), com un sistema unitari de responsabilitat extracontractual, de caràcter objectiu i directe, uniforme en la mesura que és un sistema de responsabilitat únic, i aplicable a totes les Administracions públiques, sens perjudici de les especificacions que puguin preveure les normes sectorials i respectant la reserva de competència legislativa de l’Estat en aquesta matèria i el principi d’igualtat de tots els ciutadans. El desenvolupament reglamentari d’aquesta normativa bàsica era en el Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments de les Administracions públiques en matèria de responsa- bilitat patrimonial, que va ser derogat per la Llei 39/2015. Actualment, els principis generals de la responsabilitat patrimonial de l’Administració es recullen en la LRJSP, atès que conté aspectes més orgànics que procedimentals. Característiques • Sistema unitari. Regeix totes les Administracions públiques. És de competència estatal, de conformitat amb el títol competencial de l’article 149.1.18 CE, que disposa un sistema de responsabilitat comú a totes les Administracions públiques. • General. Es refereix a tota classe d’activitat administrativa —actuacions jurídiques, de fet, per acció o per omissió—, ja que resulta dels danys i els perjudicis que es derivin de l’activitat de l’Administració global- ment considerada, de qualsevol fet o acte emmarcat dins la gestió pública, sigui lícit o il·lícit, normal o anormal, o, fins i tot, derivat d’actuacions o d’omissions degudes. • Es tracta d’una responsabilitat total, que té per objecte el rescabalament íntegre dels perjudicis causats. Del rescabalament se n’exclouen únicament els danys per força major o els que siguin conseqüència de fets o de circumstàncies que no s’haguessin pogut preveure o evitar tenint en compte l’estat de coneixe- ments de la ciència o de la tècnica existents en el moment en què es van produir. • De responsabilitat directa i no subsidiària . L’Administració cobreix directament, i no únicament de manera subsidiària, els danys causats per les autoritats i el personal al seu servei. La responsabilitat es genera com a conseqüència de la producció de les lesions (que el perjudicat no té el deure de suportar), tant si és possible imputar els danys i els perjudicis a un subjecte determinat (funcionari o autoritat publica) com si la producció del dany ha estat impersonal o anònima. En aquest sentit, fins i tot quan l’activitat lesiva sigui clarament imputable a un subjecte determinat en l’actuació del qual hagi intervingut culpa, dol o negligència, és la mateixa Administració en l’àmbit de la qual hagi intervingut aquest subjecte la que ha de respondre de l’activitat lesiva, sens perjudici de repetir posteriorment contra el subjecte responsable. Cal insistir que únicament s’exclou la responsabilitat directa de l’Administració en els supòsits en què el danys es produeixin per causes de força major. • Règim de caràcter objectiu, aliè als conceptes de culpa o negligència i independent d’aquests con- ceptes . Prescindeix de la idea de culpa, de manera que el problema de la causalitat adquireix la màxima rellevància per determinar el deure d’indemnitzar de l’Administració. Es genera simplement pels perjudicis causats al particular com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, sense que tingui cap rellevància la concurrència de factors de dol o negligència perquè es generi el dret del particular afectat a ser indemnitzat.