Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 115 Els dos conceptes (el dol i la culpa) només tenen rellevància interna, en actuar com a condicionants del repartiment de la càrrega derivada del rescabalament del particular lesionat. En aquest sentit, el Tribunal Suprem, en la STS de 16 de desembre de 1997, assenyala que “resulta inne- cessari demostrar, en exigir-la [la responsabilitat], que els titulars de l’activitat administrativa que hagi ge- nerat el dany hagin actuat amb dol o culpa, ja que ni tan sols és necessari provar que el servei públic s’hagi desenvolupat d’una manera anòmala, per tal com l’art. 106.2 de la CE estén l’obligació d’indemnitzar als casos de funcionament normal dels serveis públics, d’on es dedueix que, perquè el dany sigui antijurídic, n’hi ha prou amb el risc inherent a la utilització del servei i que aquest risc hagi depassat els límits imposats pels estàndards de seguretat exigibles, de conformitat amb la consciència social”. • Finalment, el sistema pretén tendencialment una reparació integral del dany: s’ha de pagar un valor de reposició o de substitució i s’hi han d’afegir els beneficis perduts i els hipotètics interessos de demora. ESPECIALITATS DEL PROCEDIMENT DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L’ADMINISTRACI La Llei 39/2015, en endavant LPAC, en el títol IV, es diferencia de la tècnica normativa de la Llei 30/1992 en no preveure el procediment per determinar la responsabilitat patrimonial de les Administracions públiques com un procediment especial, sinó com a especialitats del procediment administratiu comú. L’objectiu d’aquesta tècnica normativa és simplificar els procediments administratius i augmentar la seguretat jurídica L’acció per reclamar la responsabilitat patrimonial a l’Administració s’ha d’exercir en els terminis previstos, d’acord amb el procediment establert. D’altra banda, la Llei 39/2015 deroga el Reial decret 429/1993, de 26 de març, que aprova el Reglament dels procediments de les Administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial. Pel que fa al procediment, les característiques essencials són les següents: • La possibilitat d’iniciació d’ofici dels procediments. • La submissió a responsabilitat tant si l’Administració pública actua en relació de dret públic com de dret privat. • Les resolucions dels procediments posen fi a la via administrativa i deixen lliure l’accés a la via jurisdicci- onal contenciosa administrativa. Pel que fa a la responsabilitat patrimonial de l’Administració local , l’article 54 LRBRL reconeix la respon- sabilitat de les entitats locals en el mateix sentit, en els termes establerts en la LRJPAC. Els pressupòsits de la responsabilitat La responsabilitat patrimonial de l’Administració requereix la concurrència de diferents elements. Amb finali- tats bàsicament expositives, la doctrina els classifica en elements objectius i subjectius. a. Elements subjectius • Administració i particular. De l’article 32 LRJSP se’n dedueixen les parts integrants de la relació jurídica que segueix el procediment de responsabilitat patrimonial. D’una banda, l’Administració en general, i, de l’altra, el particular, considerat també en termes generals.