Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 118 • Culpa de la víctima. Es produeix quan el mateix subjecte ha dut a terme alguna actuació que interromp el vincle causal o el debilita. En aquest cas, l’article 34.1 LRJSP disposa que només són indemnitzables les lesions produïdes al parti- cular que provenen de danys que, d’acord amb la llei, no té el deure jurídic de suportar. En virtut d’aquest precepte, la intencionalitat o la negligència greu de la víctima en la producció del dany, sempre que aquestes circumstancies siguin determinants en la lesió, trenquen el nexe causal. • Culpa d’un tercer. En el supòsit d’interferència d’un tercer s’ha de dir el mateix, ja que ni la interferència de la conducta de la víctima ni la d’un tercer poden eliminar la responsabilitat administrativa, llevat que hi concorrin dol, culpa o negligència greu de l’una o de l’altre. • Força major. És l’única circumstància amb efecte excloent de responsabilitat que esmenta expressament la Llei. La força major exclou l’antijuridicitat del fet i suposa la concurrència d’un succés que està fora del cercle d’actuació de l’obligat i que no s’ha pogut preveure o que, tot i que s’ha previst, ha estat impossible evitar. La càrrega de la prova de la força major recau sobre la mateixa Administració. La força major no s’ha de confondre amb el fet fortuït, que, segons la jurisprudència, és un succés indeterminat i interior al servei: indeterminat perquè la causa productora del dany és desconeguda, i interior al servei perquè es tracta d’un esdeveniment relacionat amb l’organització en què s’ha produït el dany i directament connectat amb el funcionament de l’organització. L’Administració, a diferència del que passa en el cas de la força major, ha de respondre dels danys causats pel fet fortuït, ja que és un fet directament connectat amb el seu funcionament, sigui normal o no. • Dany antijurídic. L’antijuridicitat del dany és un element de caràcter objectiu, en la mesura que es tracta de comprovar si el dany o el perjudici causats representen una lesió. En el sistema de responsabilitat patrimonial que dissenya la LRJPAC, el dany revesteix aquest caràcter quan l’interessat no té el deure jurídic de suportar-lo. El perjudici causat al particular ha d’excedir el que normalment es consideren càrregues o obligacions generals (deure de suportar tributs, per exemple) o sacrificis exigits per la convivència normal o per la na- turalesa mateixa dels serveis que presta l’Administració. D’altra banda, l’article 34.1 LRJSP estableix que “no són indemnitzables els danys que es derivin de fets o circumstàncies que no s’hagin pogut preveure o evitar segons l’estat dels coneixements de la ciència o de la tècnica existents en el moment en què s’han produït”. Danys reparables La conseqüència fonamental de la causació d’aquests danys és el naixement d’un dret del particular a ser in- demnitzat, dret que, al seu torn, implica el deure correlatiu de l’Administració de fer efectiva la indemnització. La indemnització té vocació de rescabalament integral del dany infligit a qui no tenia l’obligació legal de su- portar-lo. Per aquest motiu, ha d’incloure tant el dany efectivament causat (emergent) com el lucre que s’ha privat d’obtenir (cessant). La indemnització es calcula, d’acord amb l’article 34.3 LRJSP, “segons els criteris de valoració establerts en la legislació fiscal, d’expropiació forçosa, i en les altres normes aplicables en cada cas, amb ponderació, si escau, de les valoracions predominants en el mercat. En els casos de mort o lesions corporals, es pot pren- dre com a referència la valoració inclosa en els barems de la normativa vigent en matèria d’assegurances obligatòries i de la Seguretat social”.