Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 119 Com s’ha indicat, la responsabilitat patrimonial és integral, és a dir, l’Administració a la qual s’imputa el dany està obligada a rescabalar íntegrament el dany que ha sofert el perjudicat i a restituir tot el valor existent en el moment anterior a l’activitat danyosa. Tipus de danys • Dany físic i moral. El dany físic a què es refereix la Llei també engloba el dany moral. • Dany emergent i lucre cessant. El primer comprèn el perjudici patrimonial experimentat en el moment en què s’ha produït el dany, i el segon, els ingressos o beneficis que s’han deixat d’obtenir per la producció del dany. Els perjudicis hipotètics no poden integrar el lucre cessant, ja que aquest lucre ha de ser real i justificat. La quantia s’ha de calcular amb referència al dia en què es va produir la lesió, sens perjudici de la seva actu- alització a la data en què es posi fi al procediment de responsabilitat, de conformitat amb l’índex de garantia de la competitivitat, fixat per l’INE, i dels interessos que escaiguin per demora en el pagament de la indemnit- zació fixada, que s’han d’exigir de conformitat amb el que estableix la Llei general pressupostària o, si escau, les normes pressupostàries de les CCAA. La indemnització es pot substituir per una compensació en espècie o es pot abonar mitjançant pagaments periòdics quan resulti més adequat per aconseguir la reparació deguda i convingui a l’interès públic, sempre que hi hagi acord amb l’interessat. c. rgan competent L’article 36.4 LRJSP disposa que els procediments de responsabilitat patrimonial han de ser resolts “pel mi- nistre respectiu, pel Consell de Ministres si així ho disposa una llei, o pels òrgans corresponents de les CCAA o de les entitats que integren l’Administració local”. Pel que fa a la resta d’administracions publiques (Administració pública institucional), és la norma de creació la que determina l’òrgan competent per resoldre. La norma atributiva de competència orgànica a l’Administració local és la LRBRL. En concret, en aquesta llei no hi ha cap norma expressa que atribueixi competència, cosa que la doctrina resol de maneres diferents: • La competència es determina en funció de la capacitat de cada òrgan d’autoritzar la despesa. Depenent de la quantia i d’altres característiques, correspon al ple o a l’alcalde. • La competència s’atribueix al ple o a l’alcalde segons si la lesió es deriva d’una acció o omissió en l’àmbit de la competència de l’un o de l’altre. • La competència s’atribueix a l’alcalde en virtut de la clàusula residual a què fa referència l’art. 21 LRBRL. d. Terminis L’acció de responsabilitat patrimonial s’ha d’exercir en el termini d’un any a partir del moment en què es produeix el dany o cessen els fets causants de la lesió, sempre que en aquell moment es coneguin la trans- cendència i la importància dels danys susceptibles de reclamació. En cas de danys de caràcter físic o psíquic a les persones, el termini comença a comptar a partir de la curació o de la determinació de l’abast de les seqüeles.