Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 127 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitución Española - Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno - Text íntegre de l’Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat el 19 de juliol 2006 - Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern - Ley 37/2007, de 16 de noviembre, sobre reutilización de la información del sector público - Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades - Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública - Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Ac- cés a la Informació Pública - Decret 162/2018, de 17 de juliol, de modificació del Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova l’Es- tatut de l’Agència Catalana de Protecció de Dades LA TRANSPAR NCIA DE L’ACTIVITAT P BLICA Principals fites jurídiques en matèria de transparència en el marc de l’ordenament jurídic internacional La Declaració Universal de Drets Humans , aprovada el 1948 per les Nacions Unides, inclou, en l’article 19, el dret d’accés a la informació, i en l’article 21.1, el de participació ciutadana. El 1966 s’aprova la Llei de llibertat d’informació als Estats Units . L’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar el 1966 el Pacte Internacional sobre Drets Civils i Polítics , que reconeix, en l’art. 19, el dret de tota persona a la llibertat d’expressió, que comprèn el de llibertat de cercar, rebre i difondre informacions i idees de qualsevol índole. El 1981 es va dictar la Recomanació del Consell d’Europa sobre l’accés a la informació en mans d’Au- toritats públiques . El 1993, la Comissió per als Drets Humans de les Nacions Unides va crear l’Oficina del Relator Especial per a la llibertat d’opinió i d’expressió , i el 1995, aquest relator va anotar que el dret a buscar informació o d’accés a la informació és un dels elements essencials de la llibertat d’expressió. Finalment, la Convenció de 2003 de les Nacions Unides contra la Corrupció va ser signada, el 15 de se- tembre de 2005, per la Comissió Europea i la Presidència de la UE. Les principals fites comunitàries que s’han produït en les últimes dècades són: - El Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Públiques , de 4 de novem- bre de 1950, l’article 10 del qual “empara la llibertat de rebre o de comunicar informació o idees”. - El Tractat d’Amsterdam , signat el 2 d’octubre de 1997, que estableix, en l’art. 255, que qualsevol ciutadà de la UE, així com qualsevol persona física o jurídica que resideixi o tingui el seu domicili social en un Estat membre, té dret a accedir als documents del Parlament, el Consell i la Comissió, d’acord amb determinats principis i condicions. - La Carta dels Drets Fonamentals de la UE , que va ser proclamada pel Parlament Europeu, el Consell i la Comissió el 7 de desembre de 2000, i que, en l’art. 41, posa de manifest que el principi de transparència no deixa de ser una manifestació concreta del principi general o dret a una bona administració. - En desenvolupament d’aquest dret fonamental que va consagrar la Carta, va ser aprovat el Reglament 1049/2001 , d’aplicació des del 3 de desembre de 2001, que regula de forma més detallada el dret d’accés a la informació i la documentació en poder de les instàncies comunitàries.