Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 128 - El Llibre Blanc sobre la Governança Europea , aprovat per la Comissió el 25 de juny de 2001, marca el primer pas d’una profunda reforma cap a una nova governança pública al voltant de cinc eixos: obertura, participació, responsabilitat, eficàcia i coherència. - El Llibre Verd del 3 de maig de 2006 és una iniciativa europea a favor de la transparència que pretén pro- longar una sèrie de mesures ja aprovades per la Comissió, en particular, les que es van adoptar en el marc de les reformes globals del 1999 i del Llibre Blanc sobre la governança europea. Entre les més significatives hi ha la legislació relativa a l’accés als documents. - L’any 2009 es produeixen dues fites en relació amb el dret d’accés a la informació pública. D’una banda, aquest dret és reconegut pel Tribunal Europeu de Drets Humans com a integrant del dret fonamental a la llibertat d’expressió i informació, consagrada en l’art. 10 de la Convenció Europea de Drets Humans, i, de l’altra, és regulat com a instrument vinculant en el Conveni núm. 205 del Consell d’Europa sobre l’accés als documents públics. - Actualment, el dret d’accés als documents en poder de les institucions comunitàries és regulat en el Tractat de Funcionament de la UE o Tractat de Lisboa , que va entrar en vigor l’1 de desembre de 2009. D’acord amb l’article 15 d’aquest tractat, les institucions, els òrgans i els organismes de la Unió, en la seva actuació, han d’observar el màxim respecte possible pel principi d’obertura a fi de fomentar una bona governança i garantir la participació de la societat civil. Precedents normatius en matèria de transparència i accés a la informació pública Com a precedent normatiu anterior a la CE 1978, només es pot fer referència a la regulació del tràmit d’au- diència als interessats, que s’introdueix en la Llei de bases de procediment administratiu de 19 d’octubre de 1889, la Llei Azcárate. Després es va aprovar la primera i única regulació del règim jurídic i el procediment administratiu de l’Admi- nistració pública en el nostre ordenament, continguda en la Llei de règim jurídic de l’Administració de l’Estat de 26 de juliol de 1957 i en la Llei de procediment administratiu de 17 de juliol de 1958. Però, en aquesta etapa, la cultura que es va consolidar encara es caracteritzava pel secret de l’activitat pú- blica i la potestat discrecional de l’Administració en aquesta matèria. La CE 1978 crea un nou concepte d’Administració, sotmesa a la llei i al dret, com a clara i inequívoca mani- festació democràtica de la voluntat popular, al servei dels interessos generals sota la direcció del Govern, que respon políticament de la seva gestió . La CE no esmenta en tot el text la paraula transparència , però sí que, en diversos preceptes, acull exigències que connecten amb el concepte: art. 9.3, deure de publicitat de les normes; art. 80 deure de publicitat de les sessions plenàries del Congrés i del Senat; art. 120.1, deure de publicitat de les actuacions judicials; art. 20.1. a), dret a comunicar o rebre lliurement informació per qualsevol mitjà de difusió; art. 23, dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics. Però el més notable reconeixement de la superació del secret de l’actuació administrativa és en l’art. 105 CE, que proclama que la llei “ha de regular l’accés dels ciutadans als arxius i als registres administratius, excepte pel que fa a la seguretat i la defensa de l’Estat, la indagació dels delictes i la intimitat de les persones”. En atenció al repartiment de competències establert en els arts. 148 i 149 CE, l’art. 149.1.18 CE reserva a l’Estat, amb caràcter exclusiu, les bases del règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú. La doctrina i la jurisprudència han concebut el dret d’accés a la informació pública com un dret de configura- ció legal, el desenvolupament del qual no es reserva a llei orgànica ni gaudeix de recurs d’empara.