Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 137 Quan la sol·licitud no identifiqui de forma suficient la informació, s’ha de demanar al sol·licitant que la con- creti en un termini de 10 dies, amb indicació que, en cas que no ho faci, se’l tindrà per desistit, així com de la suspensió del termini per dictar resolució. Si la informació sol·licitada pot afectar drets i interessos de tercers degudament identificats, se’ls ha de con- cedir un termini de 15 dies perquè puguin realitzar les al·legacions que estimin oportunes. El sol·licitant ha de ser informat d’aquesta circumstància, així com de la suspensió del termini per dictar re- solució fins que s’hagin rebut les al·legacions o hagi transcorregut el termini per presentar-les. Quan, tot i que estigui en poder del subjecte al qual s’adreça, la totalitat o la part principal de la informació objecte de la sol·licitud hagi estat elaborada o generada per algú altre, se li remetrà la sol·licitud perquè de- cideixi sobre l’accés. La resolució de la petició d’accés a la informació s’ha de notificar a l’interessat, i a tercers afectats que ho hagin demanat, en el termini d’un mes a comptar des que la sol·licitud hagi arribat a l’òrgan competent per resoldre. Aquest termini es pot ampliar un altre mes en el cas que el volum o la complexitat de la informació que es demana ho facin necessari i prèvia notificació al sol·licitant. Les resolucions que deneguin l’accés, les que concedeixin l’accés parcial o a través d’una modalitat diferent de la sol·licitada i les que permetin l’accés quan hi hagi hagut oposició d’un tercer han de ser motivades. En aquest darrer supòsit, s’ha d’’indicar expressament a l’interessat que l’accés només pot tenir lloc quan hagi transcorregut el termini establert en l’article 22.2 LTGB. Un cop transcorregut el termini màxim per resoldre sense que s’hagi dictat ni notificat resolució expressa, s’entén que la sol·licitud ha estat desestimada. Les resolucions dictades en matèria d’accés a la informació exhaureixen la via administrativa, de manera que queda expedita la via contenciosa administrativa. Això no obstant, l’art. 24 LTBG arbitra una reclamació potestativa davant el Consell de Transparència i Bon Govern , amb caràcter previ a la impugnació en via contenciosa administrativa. Aquesta reclamació té la consideració de substitutiva dels recursos administratius, de conformitat amb el que disposa l’article 112 LPAC. La competència per conèixer de la reclamació és el Consell de Transparència i Bon Govern, excepte en aquells supòsits en què les CCAA atribueixen aquesta competència a un òrgan específic, d’acord amb el que estableix la disposició addicional quarta de la LTBG. A Catalunya s’ha creat aquest òrgan específic i el seu règim jurídic es regula en el RGAIP. Així mateix, les AAPP han de facilitar la consulta de la informació pública amb l’ús de mitjans informàtics en formats fàcilment comprensibles i que permetin la interoperabilitat i la reutilització de la informació. La reutilització de la informació pública es regeix pels articles 16 i 17 LTC, pel títol IV RLTC i per la Llei 37/2007, de 16 de novembre, de reutilització de la informació del sector públic. D’acord amb aquestes normes, la informació pública pot ser reutilitzada amb qualsevol objectiu lícit, es- pecialment per reproduir i divulgar, per qualsevol mitjà, les dades objecte d’informació pública, i per crear productes o serveis d’informació amb valor afegit basats en aquestes dades.