Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 151 Addicionalment, el plec de clàusules administratives particulars pot exigir a les empreses no comunitàri- es que resultin adjudicatàries de contractes d’obres que obrin una sucursal a Espanya, amb designació d’apoderats o representants per a les operacions corresponent, i que estiguin inscrites al Registre Mer- cantil. - Unió Temporal d’Empreses (UTE) L’article 69.1 LCSP estableix que poden contractar amb el sector públic les unions d’empresaris que es constitueixin temporalment a aquest efecte, sense que sigui necessària que es formalitzin en escriptura pú- blica fins que s’hagi fet l’adjudicació del contracte a favor seu. No obstant això, els empresaris que estiguin interessats a formar una UTE es poden donar d’alta al Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades de l’Estat, que serà l’encarregat d’especificar aquesta circumstància. Les UTE es constitueixen, a diferència del que generalment passa amb les societats, per un temps determi- nat, que és el de la durada del contracte. Les UTE no tenen personalitat jurídica pròpia —sí, però, un cert paral·lelisme amb les comunitats de béns— i la particularitat que la responsabilitat de cada empresari agrupat al contracte és solidària, és a dir, que cada un s’obliga a realitzar la totalitat del contracte, independentment de la seva quota de participació a la UTE, de manera que, per petita que sigui, es poden veure compel·lits per l’Administració contractant a executar la totalitat de l’obra de forma individual si la UTE no ho fes. A més, han de nomenar un representant o un apode- rat únic amb poder suficient per exercitar els drets i complir les obligacions que derivin del contracte fins que s’extingeixi, sens perjudici de l’existència de poders mancomunats que es puguin atorgar per a cobraments i pagaments de quantia significativa. Prohibicions per contractar La capacitat per contractar es completa, en sentit negatiu, amb l’establiment d’un seguit de causes de pro- hibicions, les quals són, al seu torn, circumstàncies que impedeixen la subscripció de contractes amb el sector públic, perquè hi són subjacents, contenen dubtes sobre l’honorabilitat del contractista o bé possibles conflictes d’interès que aconsellen limitar la contractació amb els subjectes en qui concorre amb l’objecte de garantir l’objectivitat i la imparcialitat en la contractació pública. La LCSP conté, a l’article 71, la classificació de les prohibicions de contractar, que cal connectar sobretot en l’àmbit local amb la normativa en matèria de compatibilitat dels càrrecs electes que explicita la LOREG, i l’enumeració de les prohibicions per contractar amb el sector públic, dins de les quals se’n contemplen dos tipus: supòsits generals i causes d’incapacitat específiques. Supòsits generals de prohibició per contractar a) Haver estat condemnades, mitjançant sentència ferma, per delictes de terrorisme, constitució o integració d’una organització o grup criminal, associació il·lícita, finançament il·legal de partits polítics, tràfic d’éssers humans, corrupció en els negocis, tràfic d’influències, suborn, fraus, delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, delictes contra els drets dels treballadors, prevaricació, malversació, negociacions prohibides als funcionaris, blanqueig de capitals, delictes relatius a l’ordenació del territori i l’urbanisme, la protecció del patrimoni històric i el medi ambient, o a la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de professió, ofici, indústria o comerç. b) Haver estat sancionades amb caràcter ferm per infracció greu en matèria professional que posi en dubte la seva integritat, de disciplina de mercat, de falsejament de la competència, d’integració laboral i d’igualtat d’oportunitats i no discriminació de les persones amb discapacitat, o d’estrangeria, de conformitat amb el que estableix la normativa vigent; o per infracció molt greu en matèria mediambiental de conformitat amb el que estableix la normativa vigent, o per infracció molt greu en matèria laboral o social, d’acord amb el que disposa el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, així com per la infracció greu prevista a l’article 22.2 de l’esmentat text.