Temari de proves selectives 2023-2024

Temari de proves selectives 2023 211 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Directiva 2014/24/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 26 de febrero de 2014, sobre contratación pública y por la que se deroga la Directiva 2004/18/CE - Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, por la que se transponen al ordenamiento jurídico español las Directivas del Parlamento Europeo y del Consejo 2014/23/UE y 2014/24/UE, de 26 de febrero de 2014 - Real Decreto de 24 de julio de 1889 por el que se publica el Código Civil EL CONTRACTE DE SUBMINISTRAMENT: R GIM JUR DIC Si es parteix de la normativa comunitària —article segon de la Directiva 2014/24/UE, sobre contractació pú- blica (“els contractes públics de subministrament són aquells contractes públics que tenen com a objecte la compra, l’arrendament financer, l’arrendament o la venda a terminis, amb o sense opció de compra de pro- ductes. Un contracte públic de subministrament pot incloure de forma accessòria operacions de col·locació i instal·lació”)—, el règim jurídic del contracte de subministrament es desenvolupa a la LCSP, al llibre segon, “Dels contractes de les Administracions públiques”; títol segon, “Dels diferents tipus de contractes de les Administracions públiques”, i capítol IV, “Del contracte de subministrament”, que engloba deu articles, del 298 al 307. L’article 16 LCSP defineix la regulació del règim jurídic del contracte de subministrament: “1. Tenen la consideració de contractes de subministrament aquells l’objecte dels quals és l’adquisició, l’ar- rendament financer, l’arrendament, amb o sense opció de compra, de productes o béns mobles, llevat dels relatius a propietats incorporals i valors negociables, que es regeixen per la legislació patrimonial aplicable de les Administracions públiques. 2. Sens perjudici del que disposa la lletra b) de l’apartat 3 d’aquest article respecte als contractes que tinguin per objecte programes d’ordinador, no tenen la consideració de contracte de subministrament els contractes relatius a propietats incorporals o valors negociables. 3. En tot cas, es consideren contractes de subministrament: a) Aquells en què l’empresari s’obligui a lliurar una pluralitat de béns de forma successiva i per preu unitari sense que la quantia total es defineixi amb exactitud en el moment de subscriure el contracte, atès que els lliuraments estan subordinats a les necessitats de l’adquirent. b) Els que tinguin per objecte l’adquisició i l’arrendament d’equips i sistemes de telecomunicacions o per al tractament de la informació, els seus dispositius i programes, i la cessió del dret d’ús d’aquests úl- tims, a excepció dels contractes d’adquisició de programes d’ordinador desenvolupats a mida, que es consideren contractes de serveis. c) Els de fabricació, pels quals la cosa o coses que l’empresari ha de lliurar han de ser elaborades d’acord amb característiques peculiars fixades prèviament per l’entitat contractant, encara que aquesta s’obli- gui a aportar, totalment o parcialment, els materials necessaris. d) Els que tinguin per objecte l’adquisició d’energia primària o energia transformada”. Quant a la naturalesa del contracte de subministrament, es qualifica com un contracte de compravenda pel qual una de les parts, empresari o contractista subministrador, s’obliga a lliurar una cosa moble determinada, i l’altra part, l’Administració, a pagar-ne un preu en diners o en un signe que el representi, d’acord amb l’arti- cle 1445 CCiv. Com en qualsevol altre contracte de compravenda, es caracteritza perquè és consensual, atès que perfecciona el mer consentiment i té per objecte únicament i exclusivament béns mobles.